Gelor

De vegades no sabem per on començar. Tenim idees deslligades que dansen pel cap sense ruta. Tantes coses per a dir i tant de silenci alhora. Les idees, però, només necessiten temps, un escenari i espectadors per a sortir a la llum.

Comencem, doncs. Fa poc fred per la fúria amb què hem viscut el temporal Glòria, que ha assotat el nostre mapa durant l’última setmana. Per uns dies, la pluja tan sovint cobejada s’ha mostrat amenaçadora, aliada amb un vent desbocat i implacable. Hem tingut por de la pluja. El vent ha fet destrosses. Hi ha hagut pèrdues humanes. Els cadàvers de paraigües han quedat abandonats en places plenes de fullaraca i branques esqueixades dels arbres. Alguns trens s’han quedat sense via. La costa ha perdut la fesomia a moltes platges. S’han anegat els camps. S’han malmès collites. El Delta ha evidenciat la seua enorme fragilitat davant del mar. Ens ho han explicat fil per randa a les notícies i hem vist repetidament les imatges d’aquesta devastació. Però el mal temps passarà de llarg i la majoria tornarem a la vida d’abans i oblidarem de seguida tot aquest episodi.

Encara que ja tenim el terme emergència climàtica al podi de neologisme de l’any 2019 i que se’n parla contínuament, la veritat és que ens resulta massa fàcil no canviar res de la nostra vida. En canvi, què representaria involucrar-nos en la lluita per a aturar les reaccions boges del clima a causa de l’escalfament del planeta? Què hauríem de fer? Serviria d’alguna cosa? Les responsabilitats estan tan diluïdes que moltes persones no se senten interpel·lades davant de la gravetat de la situació. Per això, qui dia passa, any empeny.

A l’últim, de qualsevol incidència greu que se’ns planta al davant, només en queda el record. Vivim permanentment en present. Només existeix un adverbi que no s’esgota: ara. La resta passa com l’aire que entra per la finestra entreoberta.

Tanca, que entra la gelor!

Seria lamentable que només si la gelor —fredor intensa— s’infiltrés per sempre en les nostres vides, seríem capaços d’evitar que la gelor —indiferència— inundés els nostres cors davant dels cataclismes aliens.

Fotografia de Daniel Tejedor a Flickr

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *