Agafada al vol

Som les paraules que diem

30 de setembre de 2019
0 comentaris

Redable

Tots els comiats no són igual de tristos. N’hi ha que ho són molt. Perquè no tocaven; perquè tots els que assisteixen al sepeli senten que han perdut alguna cosa valuosa; perquè els de casa seua es queden amb un buit irreparable.

Divendres passat centenars de persones omplien l’església de Ribes de gom a gom i ocupaven un tros de la plaça per a acomiadar-se de Jordi. La tristesa no la dissimulava ningú. Volíem sentir-nos aclaparats i ens vam deixar vèncer per l’aflicció. La cerimònia va ser preciosa. Ens va servir als presents per a fer-nos evident una bona part de les complicitats que havia anat teixint al voltant de causes distintes. Els del món de l’associacionisme, els del teatre, els de la poesia, els de la colla de bastons, els de la coral, els forestals voluntaris, els pagesos, els de l’àmbit laboral, els amics, els qui se l’estimen més no tenien cap paraula prou completa per a dir-li adeu.

Quina paraula pot contenir la mateixa tristesa que un cor abatut? No n’hi ha cap. Per això, per a parlar d’aquesta escena que encara tenim tan impregnada a la memòria, he recuperat una paraula bonica que m’han regalat aquest estiu per a la meua col·lecció: redable. Aquesta eina per a recollir gra té noms diferents segons les fonts lexicogràfiques consultables; la forma preferent correspondria a tiràs. A més, aquesta variant és desplaçada per rodable al diccionari normatiu de l’IEC. Però a mi me la van dir així i també està documentada en altres fonts. A més a més, la trobareu a l’Alcover-Moll amb una detallada definició: “instrument compost d’una peça plana de fusta amb un mànec perpendicular a aquella, que serveix per a empènyer i arreplegar el gra i la palla damunt l’era”. Així doncs, un redable recull el fruit. Arreplega tot el que s’ha collit perquè no es perda res de bo.

Em sembla una metàfora molt pertinent per al comiat de Jordi. Tot el que hi vam viure tenia la simbologia d’una ofrena. Qui ha sembrat durant tants anys la generositat es troba una era plena de gra i se’n va amb les alforges plenes.

Requiescat In Pace, Jordi.

Fotografia extreta de l’Atles Lingüístic del Domini Català, de Joan Veny i Lídia Pons: Tiràs

Borraines
27.12.2014 | 12.34
Repàs
13.12.2020 | 6.17
De veres
14.03.2021 | 5.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.