Agafada al vol

L’excepcionalitat ajuda a viure més intensament. Com que l’inesperat irromp en la quotidianitat, les històries personals van dibuixant un perfil singular. Deu ser per això que els humans es van inventar les festes populars. I en la nostra tradició cultural, setembre tanca un trimestre intens de celebracions al carrer: de les fogueres nocturnes de juny a les festes majors de finals d’estiu.

En concret, a les Terres de l’Ebre el bon temps s’acomiada dels carrers engalanats i plens de gent en els últims pobles que celebren la festa local més grossa de l’any: Tortosa, Gandesa, Horta de Sant Joan, Ulldecona, Benifallet, La Fatarella, Tivenys… I mentre cauen gotes damunt dels paperets i les banderetes, ens preparem per al retorn a la vida programada. Particularment, a més, en cada ocasió propícia d’aquest temps en retirada cullo encara alguna mostra magnífica de paraules vistoses, com ara aquesta: bitxaquejar.

Sense pensar-hi gaire, què diríeu que significa aquest verb? Si passats uns segons no us ve res al cap, no cal que us molesteu a consultar els diccionaris. No apareix a cap banda. Ni els cercadors de la xarxa no en tenen notícia. Quan me la va dir l’amic JV fa dos dies, em va recordar alguna paraula coneguda i, efectivament, de seguida vaig anar a parar a bitxac: sedentari ocell petit que habita el nostre paisatge. Així doncs, bitxaquejar és un verb derivat del nom bitxac ja que el significat que ha atorgat la tradició oral a aquesta acció –fer sorolls de protesta amb la boca, fent petar la llengua al paladar– està inspirat en el so que emet qualsevol d’aquests espècimens.

Posats a destacar analogies a partir de la designació d’un discret ocell que es mou per les branques a poca distància de terra, ens agrada especialment la iniciativa del Cor Bitxac, associat al Cor Isquione des de fa 25 anys. Durant tot aquest temps, aquesta agrupació coral ha oferit interpretacions magnífiques per escenaris diversos del Garraf, dels països catalans i de nord enllà.

Recapitulem: sabíem que canten, els bitxacs. Ara hem après que els humans els emulen en les expressions de la vida quotidiana o en les actuacions excepcionals que ens ofereixen els cantaires que admirem tant. Els sons bonics embelleixen la vida!

—

Fotografia: https://commons.wikimedia.org/wiki/User:Luis_nunes_alberto