Agafada al vol

Som les paraules que diem

11 de maig de 2019
0 comentaris

Galzar

L’instint de supervivència habita al cor dels sers vius sans. Un cactus, una puça o un pigmeu es mouen inspirats per la idea de continuar existint. Crec que les paraules, també. Tenim certeses que, com a mínim, es resisteixen a l’oblit. Sempre que poden, retornen del més enllà.

Ningú fa millor d’emissària de paraules evanescents que la meua amiga M. Sempre en repesca alguna de la golfa de l’oblit. I no es descuida mai de reportar-me-les, perquè entre una cosa i l’altra tinguen una mica més de vida per caminar. Fa poc en va recuperar una en una conversa amb ses filles, que li van riure l’ocurrència obertament:

Això no galza -els va dir.

Encara que aquest verb no m’és ni desconegut ni estrany, feia segles que no el sentia. De fet, galzar apareix al diccionari normatiu en el sentit de “Fer galzes (a la fusta) passant-hi el galzador”. Però no és en aquest sentit tan fusterià que es va infiltrar en les converses dels parlants de tortosí. En les dels fusters, potser sí; és clar! Però en les de la resta, no. Temps enrere, en la nostra comunitat galzar havia estès els seus dominis i havia adoptat el sentit d’encaixar o acoblar-se dues peces entre si. Podríem dir que havia fet un salt similar al que fan molts altres mots contínuament per a anomenar noves realitats: el ratolí que s’escapa dels gats es transforma en un ratolí que movem quan escrivim a l’ordinador, per exemple. No us sembla que aquestes expansions delaten l’instint de supervivència de les paraules?

D’altra banda, formes tan antigues i precioses com aquest verb, que tenen una feina tan limitada, es mereixen que algú els faça una mica de màrqueting. Galzar  ve de galze, que té un origen incert segons el GDLC: vindria del llatí calĭx, -ĭcis ‘tub d’aqüeducte; calze’, o bé seria confluència de l’àrab ġaraz, ḫraz ‘enfilar coses’, ḫarza ‘collaret’. Siga com siga, tenim tantes coses al nostre voltant que no s’ajusten les unes a les altres tant com desitjaríem que qualsevol sinònim que ens ajude a parlar-ne ens pot ser útil!

El judici als presos polítics no galza en absolut amb l’expectativa d’una justícia justa.

La decrepitud imparable dels cossos quan acumulen uns quants decennis no galza amb la imatge de perfecció perenne que ens inculquen insistentment.

De tant en tant, és saludable relacionar-se amb persones els interessos de les quals galzen amb els nostres.

A l’últim, tot això que dic no són res més que subterfugis per a incentivar poetes a adoptar petits tresors com aquest en algun moment àlgid de la inspiració creativa. Tots els altres no necessiteu cap permís explícit per a fer-ne ús quan us convinga.

Fotografia de pepe nero en Unsplash

Xereca
17.04.2015 | 9.30
No perdre punt
10.06.2023 | 7.07
Bambolada
22.08.2017 | 7.07

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.