Agafada al vol

Som les paraules que diem

5 de febrer de 2019
1 comentari

A l’últim

Enllaçar, unir i ajuntar es conjuguen en positiu. S’ajunten les coses que s’atrauen. Si és fruit de la voluntat, enllaçar fa créixer i transforma la mida dels integrants de la suma. Ho sabem tant, que al cap de més de mil anys hem generat una infinitat de connectors per a lligar les idees que anem soltant al vent o que transcrivim perquè siguen perdurables.

Quants connectors tenim en català? Algú els ha comptat mai tots? N’hi ha llistes obertes en llibres, blogs i webs. Són paraules o grupets de paraules dedicades a construir les relacions semàntiques entre les idees d’un discurs. Però també ens guien; ordenen el trànsit dels mots. Només amb la funció concreta de concloure una exposició, he trobat una relació -exhaustiva?- de trenta-dos connectors. Quantes creacions originals i vistoses es poden elaborar amb aquests ingredients? Ara bé, cal propagar-los als quatre vents perquè les reiteracions insistents i els calcs infiltrats no els prenguen tota la faena.

Tampoc no cal amagar que cadascú té les seues preferències. A mi, a l’últim m’agrada molt. Durant anys i anys aquesta locució adverbial només havia tingut presència sonora al meu voltant i, per sorpresa, un dia la vaig trobar escrita. Ara, de tant en tant, la faig aparèixer en els textos. Partint d’aquest exemple, podríem dir que cal una actitud activa a l’hora d’escriure: hem d’esforçar-nos a posar en circulació de la millor manera possible tot el que hem après.  Però com costa que una redacció llisque sense entrebancs!

Justament per això, en els manuals dels cursos de català de nivell superior, els connectors hi tenen un gran protagonisme. Des de no fa gaire, amb els meus alumnes de C2 ens estem endinsant en l’itinerari d’aprenentatge dels continguts de llengua ajustats als usuaris que, en principi, han arribat a un domini alt de les capacitats de parlar, llegir, comprendre i escriure en català. Fem descobriments, junts. En alguns moments, les preguntes es disparen en l’aire sense parar. Fa goig quan passa. En realitat, ensenyar llengua significa en gran part transmetre una actitud: buscar respostes per a trobar solucions millors.

A l’últim, dominar l’escriptura i la dicció implica recordar paraules i expressions; conèixer el valor exacte que tenen; exigir-se un resultat satisfactori; esmerçar-hi temps i, per descomptat, parar-se a sentir el plaer de l’artesà quan acaba un objecte útil.

Autor de la fotografia: Austin Kirk

A l’acte
08.08.2020 | 7.44
Baladrer
14.09.2023 | 6.38
A Sense categoria
Clavellina
26.03.2023 | 8.24
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.