Bullit

Quan un grup de comensals s’ajunten en una taula no s’admeten els silencis. Aquí es menja parlant. Recorrent a trivialitats, estirant el fil d’acalorats debats o, tot sovint, explorant la cultura culinària dels tertulians. Parlar de menjar menjant és un tòpic.

Ahir vam fer el dinar de Nadal amb companys de la faena. Érem a Vilafranca, a l’emblemàtic Cal Figarot. Un espai restaurat, endreçat i històric que ens acollia com un bon amfitrió avesat a rebre visites. Teníem reservada una taula feta de taules on ens vam repartir una catorzena de persones i al llarg de la qual van anar discorrent un parell o tres de converses simultàniament, com a mínim. Entre plat i plat, algú va convocar el tema del menú de Nadal a casa: de la sopa de galets i del segon plat tan complet i tan bo i tan senzill que acostumem a consumir quan el caldo ha estat elaborat a consciència i que, ves per on, no tothom va anomenar de la mateixa manera. Bona part dels concurrents es referien a la carn d’olla, però les vilanovines l’anomenaven escorregut i jo hi vaig afegir la referència ebrenca: “lo bullit del caldo”.

Pel que fa a la capacitat descriptiva d’aquestes etiquetes, escorregut -que no apareix als diccionaris- i bullit  són més precises que no pas carn d’olla, ja que el diccionari normatiu el descriu com un “plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla”. No obstant això, l’opció més difosa i que s’usa en llengua general ha esdevingut justament carn d’olla. Resulta evident que per ser l’opció guanyadora no es tenen en compte criteris objectius. De tota manera, donar ales a les altres maneres de dir continua tenint valor; sobretot, entremig d’una congregació de lletraferits.

Anit també es va celebrar la Nit de Santa Llúcia a Sabadell. Ho seguia al Twitter des del sofà de casa. Hi havia diversitat de piulades que s’hi referien. N’hi va haver una que em va impactar, perquè criticava el fet que s’hagués parat taula per als assistents mentre alguns membres del nostre govern empresonat farà dos setmanes que fan vaga de fam. Quin moment tan dramàtic que vivim! I que difícil recordar a cada moment el dolor concret dels altres!

Ara ve Nadal i els sentiments se’ns confondran com mai abans entre el desassossec de viure en un escenari d’injustícies intolerables que no s’aturen i el desig d’una mica de pau individual. Cuidem-nos.

Fotografia del blog de Gallina Blanca

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *