Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

6 de desembre de 2009
2 comentaris

Impressions de Buenos Aires (2ªPart): Curiositats idiomàtiques i la degradació política.

Com
haureu pogut endevinar si llegiu assíduament els meus articles en aquest bloc i
en altres a on he publicat setmanalment, sabreu que sóc força dolent amb les
llengües. Si en l’article no havien gaires errades ortogràfiques, era purament
perquè tenia un amic i company, que quan podia, m’ho corregia. Però no sempre
ho podia fer.

Sóc
molt dolent amb els idiomes i ara que estic “exiliat” a Alemanya, em sento
realment molt discapacitat per aprendre aquesta llengua difícil. La meva
capacitat intel·lectual per recordar-me de les paraules és molt limitada i a
més, tinc una mica de dislèxia que encara em dificulta més la cosa. Tot això
m’ha fet que malgrat m’agrada llegir, només si els llibres són de l’assaig,
biografies, de ciència i de història. En canvi no puc llegir novel·les ni llibres
de poesia. Sóc incapaç de sentir cap plaer amb les paraules si no m’expliquen
una història real o em descobreixen coses que no sabia.

Però
la setmana que vaig passar a Buenos Aires, vaig sentir-me encuriosit per
l’espanyol que els argentins fan servir. Realment en aquelles terres,
l’espanyol que parlen, té per mi, més diferències amb l’espanyol de Madrid, que
per exemple el català oriental i el català occidental.

 

.

(continua)

 

:

Paraules
com “Ingreso” que ho fan servir per dir entrar en un lloc tancat encara que
sigui per uns moments o “Egreso” que ho fan servir per dir quan surt d’on has fet
el “Ingreso”. Com el força conegut de fer servir el “vos” com a “tu”, quan pels
catalans “vos” seria l’equivalent a “usted” que fan servir tant els argentins
com els espanyols. O els autobusos urbans els diuen “el colectivo” o si són
extraurbans , li diuen “el Micro”. O que no pots fer servir el verb “coger” perquè per a ells significa follar. lTambé fan servir moltes paraules adaptades
del nordamericà. Però com he dit abans, les llengües no són el meu fort i per
això ja no em recordo d’altres curiositats idiomàtiques.

En
canvi si que em va impactar, fou quan vaig intentar llegir els diaris de Buenos
Aires, sobretot quan parlaven d’economia i política , en prou feina entenia res. Jo no tinc cap problema
per llegir el diari espanyol com la
Expansión
per exemple, però quan vaig intentar llegir del Clarin la seva part d’econòmica o la Nación, no entenia molt poc.
Explicaven una història de que el govern federal, havia agafat prestats no se
quans milers de milions de pesos de diners destinats a les províncies (per a
ells les províncies son en teoria com Estats federats), per pagar els sous del
ministeri d’interior. Però aquests diners no eren diners, sinó en forma de bons.
També parlava que encara com a President de la nació, la Presidenta Kirchner
podia quedar-se amb aquests diners, no ho havia fet ja que ho havia agafat com
a préstec. Però no deia en lloc amb quin interès i quan els tornaria, tampoc
deia si havia demanat pèrmis. En fi, que tot em va semblar molt poc seriós i vaig
preguntar als catalans argentins que volia dir tot això dels bons.

Em
van explicar que com que Argentina no pot demanar diners prestats a altres països
després de la fallida que va tenir el 2001, només pot aconseguir liquiditat emetin bons
de l’estat. Aquests bons , es poden vendre a la borsa i així obtenir diners dels
inversos que hi juguen.

Es
veu que també el govern federal i també moltes províncies, per pagar als proveïdors,  es dediquen a emetre bons o cuasidinero com diuen els argentins amb
la seva facilitat de crear noves paraules.

Un
d’aquests catalans ja de tercera generació i advocat que coneix molt bé la política
del seu país. Em va explicar que en teoria Argentina té per sistema polític una
copia del model federal nord-americà, però d’ençà el Peronisme, es va començar
a implementar un model social semblant als models europeus. Jo penso que el
Peronisme, va seguir un model populista i la veritat molt semblant al que està
duent a terme el Zapatero actualment a Espanya.

La
meva impressió és que per aquí potser hi ha un problema, no hi ha cap model,
encara que sigui tant bo com el nord-americà, que pugi aguantar per molt de
temps, un model populista. Argentina de ser una candidata a esdevenir una potència
mundial i de parlar colze a colze amb Europa i USA a la meitat d’aquest segle
passat, ara està per darrera de Brasil, Mèxic i Xile dins dels països Llatinoamericans.

Altre
problema que tenen els argentins, és que en el país les noticies d’escàndols de
corrupció són el pa de cada dia, o pitjor encara,  coses més esperpèntiques com jugar amb la
salut dels argentins que ara està surtin a la llum publica a partir d’unes
investigacions que remunten el 2007. Aquest cas anomentat “mafia de los
medicamentos
” que darrerament està esquitxant a alts funcionaris o
a històrics membres dels sindicats, és per mi simptomàtic de com el país està
molt podrit per dintre. Aquest cas ve de que es venien medicaments contra el
SIDA que no tenien el principi actiu o estaven adulterats. És a dir, els
pacients prenien en teoria una medicina que receptava la salut pública per la SIDA que no
els feia cap efecte. Com es pot teixir una xarxa com aquesta durant anys sense
que no sigui detectada a la primera de canvi?

Com
em va dir un altre català argentí, un país que la seva figura futbolística marca
un gol amb la ma i en comptes d’avergonyir-se tot el país, encara el troben que
ha estat magníficament llest fins l’extrem que li diuen que ha estat la “mano de Dios” , és un país a on es dóna
per suposat que fer trampes no només està permès sinó que a més et fan un heroi.


A
Catalunya, la degradació de la política i les xarxes de corrupció sembla que
estiguin seguint el model argentí,  la Generalitat i el
govern espanyols cada dia s’està endeutant més i si segueixen així, potser d’aquí
poc, també començaran a emetre bons per pagar les factures com ho fa Argentina.

Espero
que no es descobreixi a Catalunya un cas com els de la “mafia dels medicamentos”
perquè a les hores, si que podríem dir que la espanyolització de Catalunya ja
serà un fet.

Per
això, cal que a Catalunya és faci una regeneració democràtica profunda del
sistema polític i sobretot, que es doni valor real als valors d’honestedat i
honradesa.

 

  1. Apreciat company, em penso que encara et dura la impressió que t’ha causat el viatge a Argentina. No crec que a Catalunya estiguem ni arribem als nivells de corrupció que expliques al teu relat o com a mínim així ho desitjo. Penso que, a pesar de que existeixen casos greus de corrupció o delinqüència, la societat catalana és prou sensata per no arribar a aquests nivells.
    Entenc el teu xoc i és que a més visquent, com viues en una societat com l’alemanya, tan capquadrada, el contrast el deus notar molt més que no pas nosaltres.
    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!