Llampuga

Quan alguna cosa brilla es veu de lluny; resplendeix. Els moments excepcionals també tenen una llum potent que projecta una claror cap a l’horitzó que tenim al davant. De vegades, la llum dura.

Avui tinc una paraula molt especial, agafada al vol en una escena ben agradable. La llampuga era la protagonista del segon plat del dinar que dilluns passat ens van regalar les amfitriones de la II Jornada de dinamització lingüística a Mallorca ¹. Ens la van oferir damunt d’una base de pasta fina i cruixent i un llit de pebres fregits; primentó roig a casa meua o -si ho preferiu- pebrots vermells. Al meu costat, na Beatriu va guarnir la recepta amb una vindicació de la mallorquinitat tant del peix com de la manera de cuinar-lo. No tinc paraules per a descriure el plaer de degustar-lo. De fet, tot el dinar va ser una ofrena i, a més, va proporcionar-nos un espai de conversa còmplice entre defensors de llengües no hegemòniques: el català, l’eusquera i el gallec.

L’excepcionalitat de la llampuga es basa en la limitació dels llocs que la pesquen, en el fet que s’acostuma a menjar a finals d’estiu, en el desconeixement que en tenim els de fora de l’illa i en la qualitat de les seues virtuts nutricionals ². A més, té un origen lingüístic incert. Segons el GDLC, prové del llatí lampare ‘brillar’, amb terminació de mal explicar, o potser del grec lámpousa ‘resplendent’, llatinitzat lampūsa, amb pèrdua de s i posterior introducció de g antihiàtica. Una trajectòria etimològica prou remarcable.

Per tant, la llampuga em servirà de metàfora. És un element resplendent com moltes de les vivències d’un viatge fugaç a una ciutat preciosa, que va acollir un grupet de visitants de cinc territoris administratius peninsulars per a intercanviar experiències i entusiasmes durant un matí dens i profitós. Fer coincidir persones que obren un espai de diàleg entre territoris sempre representa una experiència enriquidora. Tenim tant per aprendre els uns dels altres! Un dels relats de la sessió de formació que vam compartir una cinquantena d’assistents a l’Arxiu del Regne de Mallorca que em va parèixer més impactant va ser el projecte “Euskaraldia: 11 dies en èuscar”, que va presentar Edurne Ramón del Govern basc. No solament per l’originalitat de la proposta de promoció de l’ús oral del basc entre persones desconegudes, sinó sobretot pel fet que ha permès aglutinar en aquesta aventura els governs i les entitats de tots els territoris bascoparlants; Euskalerria sencera hi participa. Vist per nosaltres, a part d’excepcional, resulta d’allò més envejable.

Tornant de rondar pels carrers antics de Palma, d’embadalir-nos davant de l’il·luminat altar major de la Seu o d’assaborir inesperats vins saborosos de l’illa, hem retrobat la taula de casa; sòbria i quotidiana. I mentre un record brillant encara ens acompanya, hem rebut les imatges d’un desastre que ha succeït al cap de poques hores de la nostra partida.

El dol de Mallorca ara ens és més pròxim.

Dibuix de la Wikipedia. Original d’ I. V. Passmoore {{cc-by-2.0}}

¹ Programa de la II Jornada de dinamització lingüística a Mallorca (Govern de les Illes Balears)
² Fitxa de la llampuga a la Gastroteca.cat (Generalitat de Catalunya)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *