Parlamenta

L’excés és una convenció social inestable. On se situa la frontera que separa la correcció de la incorrecció; allò que resulta apropiat del que acaba esdevenint una molèstia? Menjar poc o menjar massa depèn dels gustos de cadascú. Igualment, parlar poc o parlar massa queda supeditat a l’arbitri de la concurrència.

Així i tot, ens hem fixat uns paràmetres que grosso modo compartim. Com a mínim en algunes ocasions, ens interessa calibrar fins a on podem arribar sense incórrer en la desaprovació dels nostres interlocutors. I no únicament pel que fa a la quantitat, sinó també pel que fa al lloc i a l’horari. Una de les situacions que resulten més incòmodes, per exemple, és quan algú ens dona conversa en un lloc i un moment en què pertoca que hi haja silenci; el simple fet de parar l’orella a qui parla ens fa còmplices del mal efecte. De vegades, el silenci simplement demana autocontrol.

Durant aquestes nits d’estiu tan intensament xafogoses, les finestres i els balcons de totes les cases del poble dormen obertes de bat a bat, encara que ni un alè d’aire s’infiltra per les obertures fins ben bé el preludi de la punta de dia. La gent no dorm o bé maldorm: ara sucumbint al cansament de la vigília, ara reprenent el desfici que provoca la somorda. Per això, n’hi ha que surten de casa, vetlen a les terrasses dels cafès o vagaregen pels carrers. I la nit no fa esmorteir les converses; al contrari, s’aviven a mesura que creix la foscor, sobretot, pel repòs dels altres sorolls que sí que s’aturen. Des del llit estant, sentir la parlamenta persistent i a deshora fa més insuportable el conjunt d’aquest martiri.

Parlamenta significa acció de parlar abundantment; xerrameca. El DCVB diu que es diu en tortosí i en valencià. De moment, no és una forma reconeguda per l’autoritat normativa. De fet, però, no cal fixar-s’hi gaire per adonar-se que és parenta de parla, parlament, parlant, parlar… Ara bé, aquest membre de la família té una connotació negativa: conté la llavor de l’excés, de la inoportunitat, de l’extemporaneïtat.

La parlamenta molesta. És mal de massa. I, en les nits d’estiu com les que tenim aquest principi d’agost meteorològicament memorable, contribueix activament al suplici de l’insomni col·lectiu.

Imatge de Hope Abrams

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *