Agafada al vol

En una imatge es veuen elements en primer pla, uns altres de secundaris i, finalment, se’n poden detectar d’altres de difusos en un fons sense protagonisme.

En l’infinit univers conformat pels noms, adjectius, verbs, adverbis… de la llengua trobarem elements destacadíssims que apareixen en conversa sí conversa també. En canvi, algunes peces tenen un àmbit d’acció molt restringit i se’ns apareixen amb una fesomia borrosa. Posarem d’exemple una locució adverbial que sento com a pròpia però que faig anar poc i sento usar molt de tant en tant: mal que mal.

He localitzat aquesta expressió al DCVB, com a equivalent de mal que bé, que -per contra- no m’és gens familiar. S’usaria en el sentit de sia com sia o bé al cap i a la fi . Al DIEC2 també trobarem mal que bé amb aquest darrer sentit. Però tot això em grinyola; no em lliga amb el valor que li assignaria jo si n’hagués de fer una definició llibresca. Per això, faig una enquesta pel mòbil a les meues informants ebrenques i, per sort, em reforcen la intuïció que el matís semàntic amb què usem mal que mal no es correspon al que recull el DCVB.

Els he demanat que m’envien exemples amb aquesta locució i m’agrada comprovar que allò inicialment imprecís es torna més tangible. En transcric aquí només un, que em sembla molt transparent:

Si no podeu vindre tots a dinar, mal que mal veniu vatros dos.

En aquesta frase la locució seria equivalent a com a mínim, almenys. Diria que resulta evident que, en aquest context, al cap i a la fi  no serveix.

En definitiva, aquest breu exercici ens ensenya que la llengua és el fruit de pactes implícits. Ens entenem perquè convenim constantment a compartir el valor que els atorguem a les paraules, però sense tindre’n consciència i sense parlar-ne explícitament. Llevat que algú algun dia t’envie un missatge tan estrany com ara: “Em podries dir una frase amb l’expressió mal que mal?”

Per cert, entre totes les opcions rebudes, la més candent resulta alhora la més incerta:

Mal que mal, millor Sanchez que Rajoy.

—

Fotografia d’Andy Simmons