Ensalivar

A hores d’ara encara es deuen fabricar frases fetes amb peces lingüístiques pròpies? Queda algú tan motivat ? O bé tot quisqui tira de calcs? A l’igual?

Si realment constatem que se’ns ha esgotat la inventiva, sempre podem restituir expressions que han deixat de comparèixer a les nostres converses repintant-les com una autèntica peça vintage. Les modes només cal que tinguen un bon trampolí perquè s’escampen per tot arreu; qualsevol proposta triomfa, en cas que tinga un bon prescriptor.

Evidentment, algunes de les frases fetes que tenien més sortida fa unes dècades han perdut la potència del seu significat perquè els referents culturals i de l’entorn en què van nàixer s’han esborrat o estan a punt de desaparèixer. Però encara ens queden moltes peces recuperables. Només perquè ens en fem una idea, el Diccionari de sinònims de frases festes de M. Teresa Espinal ens ofereix prop de 7.000 expressions lexicalitzades, és a dir, un llistat molt complet de “qualsevol expressió supralèxica que constitueix una forma lingüística estereotipada del català”1.

Totes aquestes consideracions no tenen altra motivació que promoure una frase feta que m’agrada molt i que l’altre dia vaig posar en pràctica de manera instintiva en un diàleg intranscendent amb  una companya de la faena:

– Trobes que en tindrem prou còpies per a repartir per Sant Sant Jordi? -em va interrogar.
– Crec que no n’hi ha ni per a ensalivar! -vaig respondre.

En aquesta expressió tan plàstica -que, per cert, no apareix al bast diccionari de l’Espinal- hi trobem la idea que sovint expressem amb altres girs com ara “No n’hi ha ni per a començar” i que explicita que disposem d’una quantitat insuficient d’alguna cosa. En tortosí tenim encara una altra frase feta intercanviable amb aquestes dues, sobretot quan es fa referència a aliments: “Això no em tocarà a la dent!”.

Segurament que aquestes maneres de dir tenen o han tingut més vigència en uns territoris que no pas en uns altres. Ara bé, tot allò que fa referència als instints bàsics i a les necessitats fisiològiques és fàcilment exportable a la parla col·loquial de qualsevol banda. Pensem-hi un moment: ensalivar significa “agafar salivera a la vista d’una cosa gustosa”. ¿I què hi ha de més universal que el desig de menjar bé? Així doncs, quan vulguem fer constar que d’un producte en necessitem més, aquesta metàfora ens impregnarà la necessitat d’anhel; les paraules planes, de relleus semàntics;  l’ordinarietat, d’extraordinarietat.

Les frases fetes valen sempre més que les paraules que les componen.

1. Diccionari de sinònims de frases fetes. M. Teresa Espinal. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat: 2006.

Fotografia de Macronix

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *