Agafada al vol

No coneixem la pau dels cucuts. Com deuen ser els paradisos on les normes justes són respectades amb normalitat per una majoria molt gran de la població? Suïssa és el paradigma d’una bassa d’oli, però aquí -a prop nostre- tot va diferent. Concretament, molt pitjor.

Vivim temps convulsos. A cada punt ens sobresalten fets indesitjables, desastres d’abast individual o col·lectiu, conseqüències doloroses de lluites persistents. La realitat ens sacsa incansable. I nosaltres només podem resistir; fer-nos més forts per a no sucumbir-hi.

Sacsar és una variant de sacsejar, que és la forma preferent segons el DIEC2 i que literalment significa “agitar bruscament (alguna cosa) movent-la alternativament de dalt a baix i de baix a dalt o en dues direccions oposades”. Segons el DNV, també s’usa en el sentit de “moure (a algú) violentament d’un costat a l’altre”. I, encara que no ho diguen els diccionaris, tant en una forma com en l’altra, la usem en el sentit figurat d’alterar fortament l’ànim. 

Tenim moltes ocasions per a fer anar aquest verb. Per exemple, quan indiquem que cal sacsar el xarop abans de prendre-se’l; en la narració en què aquell malcarat va sacsar un veí agafant-lo pel coll de la camisa; en la formulació d’una pregunta sempre en suspens: què cal més per a sacsar les consciències dels immutables?

A més, segons el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, tenim altres maneres d’expressar aquesta idea com ara batzegar, sotragar, espolsar, agitar, esbatre, moure, remoure. Totes ben distants de la quietud i de l’harmonia.

Ben mirat, però, sacsar o sacsejar en sentit figurat conté una espurna d’esperança. La realitat encara ens commou.

—

Fotografia de Micadew