Agafada al vol

Relat ha esdevingut la paraula més famosa dels moments que vivim. Un relat és una història, però també -i sobretot- un punt de vista, acompanyat de les paraules més convenients i eficaces. No hi ha dos relats originals idèntics. Relatar és crear.

I mireu, al poble sempre hi ha coses per a explicar. Quan hi arribem fem cada viatge la mateixa pregunta: “Què passa pel poble?”. I per poc que es puga estirar el fil, tenim distracció per a una estona. Ara bé, aquests dies de festa entre setmana han estat estranys. Res a celebrar però sense anar a treballar. Amb el cap ocupat a tota hora i les hores discorrent aparentment impassibles. Amb una calor desenfrenada a les envistes de Tots Sants. Amb el record recent del referèndum i les converses sobre el dia que anirem a netejar els nínxols. Perquè, al cap i a la fi, no existeix res de més solemne que retre homenatge als que ja no hi són.

Entremig d’aquesta calma inquietant, s’ha produït un fet narrable. Ahir dos ambulàncies i dos cotxes dels mossos van acudir al poble perquè -en paraules textuals de la D- “lo Canari s’ha trastocat“. Lo Canari és un xicot que es va instal·lar en la nostra minúscula comunitat fa molts anys però que és conegut només amb aquest sobrenom. De fet, a partir dels detalls de l’incident, acabem entenent que aquest home ha patit un problema mental greu, cosa que reforça l’efecte impactant que ens ha provocat el verb trastocar .

Malgrat que hem assistit a la descripció d’un fet inusual amb unes paraules entenedores, si fem l’exercici d’alternar diferents possibilitats per descriure aquest succés, ens adonarem que no totes les tries provocarien un efecte semblant. Provem-ho:

– S’ha tornat boig.
– Ha embogit.
– S’ha pertorbat.
– S’ha trastocat.
– S’ha trastornat.
– Ha patit un trastorn mental.

Hi ha matisos difícils de definir entre les diferents opcions i, probablement, la càrrega que els assignem també depèn de la familiaritat que tinguem amb unes formes o amb unes altres. De totes maneres, m’hi jugaria el que fos que l’última sona a orelles de tothom molt més neutra que les anteriors i que la primera no impacta tant, perquè l’ús figuratiu que se’n fa de manera recurrent en la llengua col·loquial ja no fa pensar en el sentit literal que té. De fet, aquestes reflexions metalingüístiques serien objecte d’estudi de la pragmàtica, que ens fa veure com és d’incommensurable el poder de les paraules.

Relatar és crear. I – per a bé i per a mal- convèncer, promoure o justificar.

—

Fotografia de Petras Gagilas