Bambolada

Per a què serveix la veritat? Existeix incòlume sobrevolant la realitat o, simplement, es fabrica d’acord amb els diferents punts de vista i segons els interessos en joc? Qui busca la veritat? Quant d’esforç costa atansar-s’hi?

El disset d’agost ha canviat el curs de moltes vides; ha fet patir molts ciutadans; ha demanat la implicació generosa i professional de molts treballadors públics; ha representat un exercici de responsabilitat política i de rigor informatiu en alguns mitjans… Però també ha permès fer surar un llot espès i pudent que era a pocs metres de la superfície. Un incident macabre ha entrat a les nostres pantalles de televisió, a les nostres xarxes socials, a les nostres converses i als nostres esperits. I els ha fet tornar tristos i agres.

He passat moltes hores pendent de la informació dels atemptats de la setmana passada; dels telenotícies, dels diaris, del Twitter, de la ràdio… I em queda una sensació de ressentiment i de desconsol. Al costat de persones entenimentades que expressaven les seues opinions amb cautela, en alguns mitjans concrets s’han desplegat una munió de comunicacions d’una gran violència informativa. Ràbia i odi, he percebut. Odi cap al diferent, cap a l’enemic que ens ha d’unir a tots els bons i, com era previsible, cap a nosaltres com a poble -entitat política- amb una llengua que fa bracillades contracorrent. Tot això té nom: islamofòbia i catalanofòbia.

Malauradament, el supremacisme s’escampa pel món galopant al costat dels altres integrismes. I el més greu de tot és que no es detecta encara un quòrum suficient per a distingir el que significa el respecte a la discrepància i a la diferència -emparades per la democràcia real- del que significa una amenaça destructora de la vida pacífica. Si convé, tot es barreja i avant.

Confusió, desinformació, intoxicació, sensasionalisme… són paraules que servirien per a descriure l’efecte que han provocat molts professionals del periodisme i importants capçaleres i canals de gran audiència a tot l’Estat. Editorials enverinats, acudits execrables, notícies difamatòries, actituds inacceptables en rodes de premsa… han conformat un ampli ventall d’accions que han evidenciat que hi ha gent que fa un mal ús del poder que té; en definitiva, que volen fer mal.

En aquest sentit, si hi hagués ocasió de fer una llista exhaustiva de la informació falsa o tergiversada que s’ha difós prendríem una consciència nítida de la croada que hi ha en marxa per a desacreditar-nos i per a deslegitimar-nos com a societat adulta: mosso exlegionari que abat els terroristes de Cambrils gràcies a la seua formació militar (A3 i El Mundo); avís de la CIA als Mossos (El Periodico); autor material dels atropellaments inscrit com a voluntari per al referèndum de l’1 d’octubre (abans que ningú altre, fixa’t!) i un etcètera vergonyós d’altres casos semblants.

De tot això, al meu poble se’n diu escampar bambolades. Però com que aquesta paraula no la trobareu en cap diccionari, us diré que bambolada vol dir “mentida premeditada amb la intenció de perjudicar algú”. Formalment, deriva de l’adjectiu bàmbol que, segons el DIEC2, significa ximplet. De fet, seria una formació anàloga a brètol > bretolada. Potser ens seria útil afegir que l’he trobat recollida en un llistat insòlit anomenat Diari Baléà com a forma corresponent al castellà imbecilidad  i a l’estàndard català imbecil·litat . Doncs, aquest sentit també ens serviria per a descriure aquesta difusió de notícies que denoten falta de facultats mentals.

No sé com es curen les ferides que ha provocat un fet tan dramàtic, però segurament les conseqüències negatives de la mala gestió informativa i política d’aquesta tragèdia perduraran en la memòria i en l’ànim de moltes persones de bona fe.

Fotografia de Salmonsalmon

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *