Agafada al vol

Som les paraules que diem

11 de juliol de 2015
4 comentaris

Provessó

Segles enrere, ser d’un gremi devia imposar un capteniment i una visió del món afins. Les ciutats distribuïen els artesans per carrers concrets i la toponímia en dóna fe encara ara. El carrer de l’Argenteria o el carrer dels Mercaders, a Barcelona; el carrer dels Corredors o el carrer dels Teixidors, a València. Tot ben endreçat, per estalviar temps i molèsties segurament.

En algunes feines actuals també trobem afinitats que no s’estenen més enllà de l’àmbit laboral. Pot ser que mentre treballem portem converses que difícilment mantindrem amb persones que no tenen la mateixa dedicació que nosaltres i fins i tot algunes paraules les tenim reservades només per treballar.

Un pescador té noms incomprensibles per als llecs en aquest ofici de la mateixa manera que un genetista manipula conceptes restringits als de la seva especialitat. Més enllà d’això, hi ha un col·lectiu que fa de l’observació de les paraules un centre d’interès constant. Filòlegs, lingüistes, terminòlegs i altres especialistes de les paraules, armats a tota hora de lupes i auriculars invisibles, són capaços d’intercanviar informacions minucioses, d’anotar dubtes i trobar explicacions que aplanin les paradoxes de la gramàtica i de capbussar-se en reflexions pel pur plaer de conèixer la llengua, el seu objecte amatori.

A la feina hem d’organitzar el sopar d’estiu i hem decidit fer-lo la nit de la Mare de Déu del Carme. Aquesta anècdota ens ha portat a valorar la possibilitat d’afegir-nos a l’espectacle de la processó marítima nocturna que els pescadors fan per la costa garrafenca. I per aquest motiu, han aparegut en escena diferents formes de referir-nos a la “desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós”, com la descriu el DIEC2.

Sembla que l’escolarització ens ha salvat dels mots impurs que s’escampen d’un cap a l’altre de la comunitat lingüística. De fet, d’aquest acte, al Garraf en diuen professó; Penedès endins, fan servir la variant promfessó; en tortosí diem provessó. I només cal anar al DCVB per trobar altres opcions: porfessó, provessor.

Ja coneixem el fenomen típic d’adulterar les paraules que tenen sons annexos similars i buscar-ne una pronunciació més fàcil; totes aquestes formes semblen casos clars de dissimilació. Però en l’apartat de l’etimologia d’aquesta entrada de l’Alcover-Moll s’apunta una altra explicació. L’origen de processó seria la forma llatina processiōne, amb el mateix significat. Però diu que les formes amb v (professó, provessó) presenten un canvi consonàntic degut segurament a la influència del llatí professiōne profectiōne, que eren mots de significat semblant al de processiōne.

Per tant, resulta que algunes variacions tenen una explicació més fonamentada que no pas la mera transformació per les lleis no escrites que fabriquen els vulgarismes que s’escampen i es perpetuen mentre la població no té accés universal a l’escolarització en la llengua pròpia.

Sigui com sigui, el perfil sinuós de les professons, provessons i promfessons s’encamina inexorablement cap a la línia nítida i constant de les processons normatives.

I salut als mariners, perquè ens les conservin!

Fotografia de la processó del silenci d’Ulldecona de martathegoodone

Nyaflada
07.06.2020 | 12.27
Saragatona
07.01.2017 | 3.30
Credo
15.06.2013 | 6.39

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. A Pego a la Marina Alta, provessor (clar, els valencians q no pronuncien l’erra final diuen provessó. Compartim passió per les paraules. Estic en un grup de facebook dit Rescatem paraules de l’oblit, passeu-vos-hi.

    1. Llúcia,

      A la Plana sí que pronunciem les erres finals i en canvi diem “provessó” (i “provessons” en plural).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.