Agafada al vol

La riquesa lèxica ens permet descriure el que veiem, el que pensem i el que sentim d’una manera més exacta. Ens comuniquem millor si tenim més repertori de paraules.

I, d’uns mesos ençà, les paraules han pres un protagonisme insòlit. Estem molt pendents dels discursos, del que es diu i de com es diu. En el terreny polític, hi ha en marxa un joc dialèctic que passa per l’apropiació de mots emblemàtics. I en les trobades populars i les accions de carrer, l’èpica lèxica ha entrat en escena.

Setembre ens ha deixat moltes estampes per recordar. La Diada d’enguany pivotava sobre una sola lletra; una simple V que ha fet remoure del diccionari tres paraules que la contenien i que ajudaven a construir un relat incitador: voluntat, votar, victòria. Setmanes abans, una gernació apareixia amb noms i cognoms escrits amb una real o imaginària V a les xarxes socials. Hem conjurat, per tant, amb les paraules els desitjos col·lectius.

Octubre ha irromput amb els focus posats encara en els textos escrits, en les converses, en els missatges solemnes. Ens faltaran paraules, si tot va bé. Potser paraules velles recuperades de remots racons, que ens afegeixin un matís o que ens aportin un color diferent.

Per això, he recuperat un bonic adjectiu ebrenc que té un significat en certa manera inèdit als nostres diccionaris i que ens valdrà per dir, quan arribi el moment, que ens sentim esvanits del que haurem fet i de tot el que camí que tindrem per davant.

Aquest adjectiu el trobem recollit al DCVB amb el sentit de ple de vanitat, però en tortosí s’usa amb el valor exacte que té la forma valenciana desvanit, recollida al DNV:  satisfet, content, orgullós. Alhora és força equivalent a l’adjectiu contorbat, també tan restringit.

Preneu-ne nota, doncs, si us ve de gust, perquè en un festival lingüístic aviat puguem mostrar la nostra alegria dient de tantes maneres com sigui possible que estem plens d’esperança.

Per cert,  mireu quin aforisme tan oportú llegim a L’home manuscrit  de Miquel Baixauli:

la qualitat que ens fa més lliures és la voluntat.

—

Fotografia d’Eclèctica