Agafada al vol

La meva pàtria és la meva llengua, han dit alguns dels nostres literats insignes.

Cadascun de nosaltres compartim fàcilment un repertori lèxic extens amb els parents, amb els veïns de tota la vida i amb els amics que hem conservat al cap dels anys. De fet, hem dibuixat mapes dialectals gràcies a aquestes concordances lingüístiques.

Però per poc que haguem estat nòmades, el bagatge de mots que acumulem ha anat guanyant volum. I sense moure’ns del sofà, els llibres també ajuden a engordir i engordir el ventre de paraules que ens són familiars.

Al mateix temps, penjats de les lletres que confegeixen cada mot, guardem els significats que els hem atribuït. Ara bé, malgrat el grapat de filòlegs eminents que ens ha regalat el destí, cap obra lexicogràfica ha estat capaç de recollir tot el mapa real d’accepcions que tenen les paraules amb què ens comuniquem.

Com ens arribem a entendre, doncs? El context juga, en aquest sentit, un paper crucial. Som capaços de captar perfectament el matís que una paraula té en una situació concreta encara que no l’haguem consultat mai al diccionari.

Posem per cas que una persona diu que: “Com que ho ha sabut a última hora, no ha volgut vindre perquè ja s’havia fet el conhort de fer una altra cosa”.

Si desconeixeu què vol dir conhort i consulteu els diccionaris, trobareu que li atorguen el sentit de consol. Parent directe de conhortar, hereu llunyà del verb llatí conhortare, ‘exhortar’. El DCVB recull també l’expressió “fer-se un conhort” amb el valor de resignar-se.

Atenció, però. Tenint en compte tot el que ens ha ensenyat la praxi al llarg dels anys, sabem que, quan algú diu la frase de més amunt, conhort significa aquí exactament pla, propòsit o designi. No sempre hi ha, per tant, plany o censura en aquesta paraula. Si ara algú hi estigués interessat, afegiria també al camp semàntic d’aquesta paraula aquesta distribució de significat, pròpia almenys dels parlants ebrencs.

Vés a saber! Potser algun desvagat ens dibuixarà algun dia un mapa minuciós de significats inèdits.

—

Il·lustració de Laura Borràs Dalmau