Agafada al vol

Som les paraules que diem

22 de març de 2013
0 comentaris

Silenci

Se’ns acumulen les celebracions: diumenge dia 17 de març esbombàvem a les xarxes el Dia de la poesia catalana a Internet i ahir, dia 21 de març, commemoràvem el Dia mundial de la poesia, a tot arreu i en totes les llengües. S’han tornat bojos! -diran alguns. I, certament, seria pertinent plantejar-nos si té sentit tanta poesia en un moment de tanta prosa dramàtica.

Si des d’algun turonet ahir al vespre haguéssim pogut contemplar la multiplicitat de petits recitals poètics que van tenir lloc al llarg de tot el territori i si s’haguessin pogut sentir totes les veus i els accents diversos que declamaven els versos de la Zoraida Burgos, de Salvador Espriu, de Vicent Andrés Estellés o de la Joana Raspall, hauríem pres consciència del protagonisme que li estem atorgant a la capacitat de commoure que tenen les paraules.

Només la veu és el poema de Zoraida Burgos que probablement es va llegir més cops durant el dia d’ahir; en català i també en algunes de les més de vint llengües a què ha estat traduït. Són uns versos que elogien el poder que té el llenguatge poètic per fer tangibles sentiments que no ho són d’entrada; per fixar per sempre un pensament, un gest o un paisatge efímer.

En un moment salvatge com el nostre, enaltir la bellesa dels poemes em sembla un acte de rebel·lió. La sublimació de les paraules es contraposa als crits i al desordre, a la impulsivitat i al materialisme imperant. I aquest acte insòlit d’introspecció i de retorn a l’espiritualitat cal que tingui lloc en un escenari tranquil. Llegir poesia demana silenci.

“Emmudit el vent,

inventem el silenci, l’equilibri.”

En aquests primers versos, Zoraida ens indica quina és la condició per poder escoltar “el so profund dels morts” i per percebre “els signes ara obscurs de la mirada”.

Introspecció i silenci seran el nostre antídot davant de la banalitat, del desànim, de la inhumanitat que ens assetja. I aquest equilibri ens farà més forts i alimentarà el nostre coratge per enfrontar-nos a l’adversitat.

La revolució poètica ha començat.

Ceràmica de Lídia Serra.

Birbar
10.01.2020 | 8.30
Clavellina
26.03.2023 | 8.24
A Sense categoria
Temor
10.07.2022 | 6.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.