Agafada al vol

Som les paraules que diem

General

Bocamoll

28 d'octubre de 2023

Les certeses s’han de demostrar. D’aquí ve la conveniència dels exemples en els discursos persuasius. Entenem els fets més que no pas les idees. Deu ser perquè ens hem anat construint a base d’anècdotes: les de més aquí esborrant les de més enllà i així fins a fer-nos únics. Divendres vam tindre l’enèsima conversa filològica

Llegir més

Espurnejar

15 de desembre de 2022

Si fa dies que no plou, la pluja es torna un anhel. L’absència de les coses engendra desig de recobrar-les, si les coses ens fan bé. Per això, la pluja que ha tardat a ploure naix del desig que ploga. Desperta la pols dels camins, repinta les fulles perennes, enllustra les teulades i ens fa

Llegir més

Maurar

26 de desembre de 2021

No saber que ho pots dir no et deixa dir. Fas giragonses, gastes saliva més del compte i no ets prou eficient expressant-te quan no tens el vocable precís per a descriure allò que ja anomenaven altres parlants que t’han precedit. Descobrir que tu també ho pots dir és un regal, per tant. En endavant,

Llegir més

Escolar

9 de gener de 2021

Som rics encara. Malgrat que la riquesa depèn d’on situem el llistó amb què es mesura, la nostra llengua és ben rica en alguns llocs i segons qui la parla. Cert que la pobresa li fa ombra en esplanades extenses del país i en contingents significatius de parlants, però enfoquem els nostres tresors. Perquè en

Llegir més

Coent

3 de gener de 2021

Sobre gustos no hi ha res escrit. Contra gustos no hi ha disputa. Sobre gustos no hi valen disculpes¹. O això diu la cultura popular, però no és veritat. Un dels esports més practicats en societat és justament la crítica voraç de la manera de vestir o de l’aparença física dels que s’aparten dels estàndards

Llegir més

Obaga

26 de desembre de 2020

Els ulls dels altres assenyalen la frontera de la nostra normalitat. Quan topem amb l’estranyesa dels  interlocutors ens adonem que el que assumim com a habitual potser no ho és per a tothom. El dring de la seua estranyesa contra la nostra normalitat fa protagonistes paraules, conductes o pensaments. Sense aquests drings no tindríem banda

Llegir més

Molassa

20 de desembre de 2020

Hi ha camins en línia recta i camins en ziga-zaga. A peu o a cavall d’un vehicle, no sempre encertem un trajecte sense revolts per a arribar on volem. I malgrat que fent marrades perdem més temps, recorrent més tros tenim més oportunitats de descobrir el que no esperem. Perdre’s té premi, de vegades. Últimament,

Llegir més

Repàs

13 de desembre de 2020

A través del ritual de l’eucaristia els cristians reben simbòlicament el cos i la sang de Crist. Déu els alimenta l’ànima. És una idea potser inquietant per als no creients, però en molts altres escenaris profans tenim la convicció que vivències i persones ens alimenten, ens fan créixer, ens donen ales. Efectivament, les relacions que

Llegir més

Matàfula

29 de novembre de 2020

Vist des de l’aire un delta impressiona. Això és gràcies a milions de partícules que s’hi han anat sedimentant al llarg d’anys i anys, de segles i segles. Un delta avança mar endins per la força de tot el que arrosseguen les pluges que han caigut en muntanyes i valls que no l’arribaran a veure

Llegir més

Mota

15 de novembre de 2020

Què ens queda per a dir? Quan s’apaga la llum del dia, quantes converses ens han quedat al pap? Quan ens allunyem els uns dels altres per camins divergents, quins debats trobarem a faltar? Quan algú se’n va del món, quants comiats no s’hauria volgut estalviar? El silenci amaga la densitat màxima de paraules. Hi

Llegir més

Marturi

7 de novembre de 2020

Si anem als orígens dels fenòmens avancem en la comprensió de la realitat. El malestar se’ns presenta com un símptoma i no hi ha cura possible sense trobar l’arrel de la dolença. Per això, m’imagino els començaments i els finals trobant-se com dos extrems d’una mateixa corda, que ha dibuixat una circumferència gairebé perfecta. Vinga

Llegir més

Amanir

29 d'octubre de 2020

La nit arriba prompte. Per més anys que passen, a moltes persones el canvi d’hora ens sembla una murga innecessària. Sembla que el cicle de la vida que cap en un dia sencer s’escurce. I ara, més. Cada vegada, més; per l’hora, per l’hivern, per les restriccions. No ens agraden les restriccions i, en canvi,

Llegir més

Capvuitada

17 d'octubre de 2020

La mesura física del temps no ens ajuda a amidar el ritme de les vivències. Associat a la incertesa o al dolor, el temps arrela en les rajoles del terra i es torna immòbil. Quan s’embolica amb l’exaltació o amb el goig, accelera el pas i fuig abans d’hora. Malgrat tot, no renunciarem mai a

Llegir més

Capçana

10 d'octubre de 2020

Penso en les paraules com a matèria; perceptibles, mesurables, objectives. Els de la nostra espècie ordenem el món a través de recursos lèxics, fabricant lleis i teoremes. O tot sovint volem transformar-lo a través de vocables, en debats o en pancartes. De vegades, necessitem simplement desendreçar-lo a través de poemes i de ficcions que ens

Llegir més

Pinell

27 de setembre de 2020

Imaginem-nos unes persones fent ruta. Durant tot el trajecte, cadascuna va triant constantment entre veure i mirar; entre sentir i escoltar; entre sentir i olorar; entre conèixer i entendre. Les rutes compartides no fabriquen experiències idèntiques, perquè tot el que sabíem abans d’una nova experiència ens condiciona la manera de viure-la. He constatat aquesta idea

Llegir més