Els viatges són per compartir

Relat de les nostres experiències

7 de setembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

De Guaymas a la Baja California

De Guaymas (encara a l’estat de Sonora) amb Ferry a  Santa Rosalia (ja a la Baja Califòrnia). Anar baixant poc a poc fins a La Paz, la ciutat  més al sud de la Baja.

Després d’una nit en un mini Ferry en el mar de Cortes, desembarquem a Santa Rosalia ( a les 7 del matí, poca broma!). Sense solucióde continuïtat, bus cap a Mugelé. És un poblet anodí i una mica “brutet”, però amb una costa i platges de color turquesa on els desert i els cactus arriben fins a l’aigua. L’aigua en aquest punt és molt calenta i a la platja arribem a 55 graus al sol i 37 a l’ombra. Ningú pren el sol. Tothom a l’ombra sota les “palapes” (cabanyetes de palla) amb la seva margarita o qualsevol altre beguda fresca.
De Mugelé, tot seguint la costa, ens traslladem fins a Loreto. El poblet molt cuidat i poc malmés pel turisme. Ens hi quedem 2 dies i aprofitem per llogar un cotxe i anar a la Misió de Sant Francisco Javier (el segon assentament missioner de la Baja Califòrnia). Si arriba després d’una hora i mitja de pista i per un paisatge absolutament desèrtic, però amb un magnetisme inexplicable. La Missió esta al fons d’una vall i és ben bé com una aparició de vegetació al vell mig del desert. Una excursió magnífica.
La segona va ser a l’illa Coronado. Platges fantàstiques, sol, aigua una mica més freda, lleons marins, multitud de dofins a l’entorn de la nostra llanxa… un paradís!,
Això si, amb moooolta calor!
De Loreto a La Paz, capital de la Baja Califòrnia. Ciutat molt cuidada amb un malecon de 8 km.  Lloguem un cotxe i iniciem un recorregut per tota la costa dels anomenats Los Cabos. Cabo Pulmo, Cabo San José, Cabo Lucas…. una costa amb platges quilométriques, d’una sorra blanca i aigües de color verd, turquesa… amb dunes a ran de les platges i el deserta cinquanta metres. Són aproximadament 100 km. de costa practicament verge, on el dubte és on banyar-te i parar una estona. Totes són atractives. El camí és de pista sense asfaltar, i cal anar amb una certa prudència. De tan en tan apareixen petites construccions que pertanyen a nord-americans i canadencs, que en aquest moment no hi són per la calor tan intensa.
En resum la baja ens ha agradat moltíssim.
Avui dia 6 de setembre amb una horeta d’avió hem passat a la costa central del Pacífic, concretament a Mazatlan.  Estem veient que si volem tenir temps per anar a Nicaragua, ens caldrà suprimir part d’aquesta costa. Ja veurem. Queda en peu arribar-nos a Oaxaca i d’allà a Guatemala.
Pels que demaneu descripció de les olors, colors, i sensacions… doncs.. quant tinguem una mica de temps. Ara s’ens ha girat molta feina. Petons per a tots i totes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!