Els viatges són per compartir

Com en el cinema, hi han illes del Carib de sèrie A i B. Les de Nicaragua, com no podria ser d’altra manera coneixent el pais,  son, en general,  d’aquesta darrera classe. La foto adjunta correspon,  però, a la Illa Petita de Corn Island (Carib sèrie A)

Volar de Managua al’illa més gran (Corn Island) ja és en una petita aventura. Dos vols diaris (un d’anada i l’altre de tornada) en una petita avioneta. Molts passatgers, molt soroll i… l’avió surt quan pot o vol. En el nostre cas sols van ser sols 2 hores de retard.
L’illa gran (uns deu Km. de perímetre) és el que podríem qualificar d’illa caribenya sèrie B. Bones platges (palmeres a ran de mar, cocos, sorra blanca, aigües blaves) però.. en un entorn nicaragüenc: molta brutícia per tor arreu. Hi ha molt poca infrastructura hotelera (si és pot fer servir aquest nom). Els hotels son construccions molt precàries a ran de mar (el mar batega pràcticament als peus del llit), però tot molt caribeny: a molts no hi ha aigua calenta, la humitat ratlla al 80%, etc. En fi, és el que hi ha. Nicaragua és un país bàsicament agrícola (de fet ho és totalment), i l’illa, a part dels turisme de motxilla, manté una població que viu de les quatre coses de l’hortet i la pesca- Tota la resta és importat per vaixell o avió. La major part de les construccions son quatre llaunes i un sostre de planxa. Una sola habitacio per tota la família i les gallines, els gossos i el porc. Tots barrejats i fent petar la xerrada. Tot és tranquil. Però la brutícia es a tot arreu. I les platges ho noten.
L’Illa petita (a 30 minuts en barca) és una mica diferent. Aquesta ja la podríem considerar de sèrie A: no té mès de dos o tres Km. de llargada i uns 500 metres d’amplada, no hi han vehicles (cal caminar sempre), i tret d’un minúscul port, la poca població està a l’interior. Les platges son realment precioses (de fet la platja, ja que al nord sols en té una de molt llarga. La sensació és d’estar ben bè en una illa deserta. En aquesta part de l’illa és on estan instal.lats els petits bungalows d’allotjament del personal que s’atreveix a visitar-la. Petites cabanes amb sostre de palla, i amb la mínima infrastructura (en aquest cas no funcionava l’aigua calenta). Per menjar alguna cosa, pots fer-ho al teu “hotel” o als hotels veïns. Per variar del mínim decorat vas alternant, però el menú sempre ès el mateix (tots estan a ran de platja). Això si, ja estem tips de menjar llagosta i camarons (una especie de gamba). Com que no cuinen al nostre gust, a la segona llagosta ja voldries canviar de menú.
Per anar d’una illa a l’altra hi ha una llanxa que fa el recorregut dos vegades al dia. A l’anada (de la gran a la petita) vas contra vent i amb onades de 1-2 metres (el mar acostuma a estar picat al mati). Realment és una experiència digna de Port Aventura. Amb tota sinceritat, durant els primers cinc minuts pensàvem que no ho explicàvem: la llanxa atepaida de gent i paquets (unes 35 ànimes en pena), dos motors fora borda de 250 cavalls i…. endavant a tota castanya contra vent i onades! (tothom amb els salvavides posats!). Per evitar les galledes d’aigua que et cauen al damunt, sols sortir del port s’entrega als passatgers de proa un gran plàstic, que la gent va  desplegant tan ràpidament com pot per passar-l’ho cap al darrera fins cobrir totalment la llanxa. L’aigua cau al damunt i s’escola pels costats. Els de les puntes dels bancs (bancs de 5 persones) son els encarregats d’aferrar la seva part de plàstic per evitar que surti disparat amb el vent i la velocitat de la llanxa. Els salts son indescriptibles, els esglaïs del personal semblen els del Dragon Kan, el soroll dels motors t’ensordeixen… i dura mitja hora! Encara vam tenir sort: el mar no estava gaire mogut! Això si, el preu de la travessa és molt més econòmic que l’entrada a Port Aventura.
Avui al migdia tornem a volar cap a Managua i demà ho tornem a fer cap a Cancun per fer el Yucatan. Serà la darrera etapa del viatge. Si tot va com tenim previst, el proper  lliurament del bloc el farem des de Mèxic.
Si tenim temps i ganes, ens caldria fer una valoracio de Nicaragua. Pero aconseguir un ordinador no sempre és fàcil. En tot cas quedaria pendent per fer-ho des de casa, a la tornada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!