Els viatges són per compartir
Relat de les nostres experiències
01/10/2010 Rio San Juan
En tot viatge sempre hi han llocs i moments que sobresurten dels altres. Segurament aquests dies que hem passat al refugi Bartola, a la vora del Rio San Juan és un d’aquests.
Després d’una nit al Ferry entre la Illa d’Ometepé i el poble de San Carlos, agafem una “panga” (lanxa-bus) i baixem unes dos hores pel riu San Juan fins a la població de El Castillo. Des d’aquest punt, seguim baixant el riu amb una petita barca fins el refugi Bartola.
El refugi Bartola, inicialment una estació-laboratori biològic d’observació d’aus, animals i plantes, actualment també habilitat amb les funcions d’un senzill hotel. Es troba en la confluència del riu Bartola amb el riu San Juan, al bell mig d’una gran reserva natural de 2.500 kilòmetres quadrats que és diu Reserva Indio Maiz.
En aquest lloc idílic hem passat tres dies fent excursions per la reserva i els rius que l’atravessen. El silenci de la selva és impressionant, amb uns capvespres de colors taronges, violètes i vermells molt difícil de descriure per la seva bellesa.
Tot i que les instal·lacions del refugi són molt senzilles, ens hi hem trobat molt còmodes. La responsable és una cuinera excel·lent (per aquesta part els menjars han estat molt millors del que és habitual en el país), i una persona d’una gran humanitat i d’un bagatge cultural i social fora de sèrie. Gràcies a ella i d’altres persones, que hem pogut conèxer en aquest lloc, actualment disposem d’una visió més real de Nicaragua.
Aquest matí hem deixat Bartola i ens preparem per volar demà al migdia cap a les illes de Corn Island, en el carib del país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
Després d’una setmana amb molta més feina que de normal, avui dilluns torno a obrir el blog i continuo el viatge amb vosaltres. Ja som al Carib. Això és fantàstic. Deu minuts de blog m’allunyen del cada dia i és com si viatgés amb vosaltres. Si més no, una estoneta!
Gràcies per la informació sobre el Canal no nat de llac de Managua i el rio San Juan. Ja m’ho explicareu millor a la tornada.
Bon viatge per les illes del paradis. Aquí, el que més por assamblar-se al paradís és el pont del Pilar o de la Hispanidad, com en deien. Però encara falta una setmana.
Per cert, ja ens explicareu com ho viuen per aquí això de la hispanidad. Si és que ho viuen, és clar
Hola de nou!
Ens havíeu deixat amb l’ai al cor amb l’anterior crònica. Sort d’aquesta crònica que ens torna a relaxar…us anem seguint i gràcies!!!
Montse
Hola, m’alegra molt que estigueu bé, malgrat els huracans i les pluges torrencials, que són habituals en aquests països per aquesta época, la vida continua…..
Aquí ja varem passar la Mercè, no va ploure, una miqueta només, i va ser un éxit com cada any, almenys vist des de fora…..
Petons, continuarem seguint el vostre viatge.