Els viatges són per compartir
Relat de les nostres experiències
11 de setembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris
10/09/2010 Oaxaca – San Cristobal de las Casas – Palenque
Amb gran pena hem deixat Oaxaca enrrera. Ara enfoquem cap a Guatemala, tot fent una petita marrada per visitar Palenque.
A Oaxaca ens hem trobat molt bé, quasi com a casa. Ahir vàrem visitar Monte Alban, a 10 Km. de Oaxaca. Són uns jaciments pre-hispànics d’una extraordinària elegancia, i en un estat de conservació molt bó. A nivell arqueològic, malgrat que a petita escala, són comparables i contemporànis a Teotehiuacan. Estan ubicades sobre Oaxaca, sobre uns turons i des d’on es poden contemplar totes les valls que envolten la població de Oaxaca.
Al vespre vàrem agafar un bus cap a San Cristobal, i aquest matí després d’una petita passejadeta per San Cristobal (tot recordant la nostra anterior estada el 2004) agafarem novament un bus cap a Palenque.
De Palenque, intentarem seguir la frontera amb Guatemala i vistar Yaxtilan (un jaciment al vell mig de la selva) i les llacunes de Montebello. La previsió és entrar a Guatemala per La Mesilla sense haver de tornar a San Cristobal de las Casas.
La foto que adjuntem correspon a Monte Alban.
Al vespre vàrem agafar un bus cap a San Cristobal, i aquest matí després d’una petita passejadeta per San Cristobal (tot recordant la nostra anterior estada el 2004) agafarem novament un bus cap a Palenque.
De Palenque, intentarem seguir la frontera amb Guatemala i vistar Yaxtilan (un jaciment al vell mig de la selva) i les llacunes de Montebello. La previsió és entrar a Guatemala per La Mesilla sense haver de tornar a San Cristobal de las Casas.
La foto que adjuntem correspon a Monte Alban.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon camí, per la cra que feu en les fotos i els comentaris sembla que tot va bé. El Montilla ha decidit esperar-vos, per si voleu votar.
petons
cesc
El que recordo de Oxaca per sobre de tot es el formatge fet de tiras i amb forma de bola. Era molt curiòs i peculiar.
Doncs de Oaxaca recordo una mena de grills com torradets que feien crec-crec, els veniens al mercat… molt bons !!!