Els viatges són per compartir
Relat de les nostres experiències
09-09-2010 Oaxaca
Tothom ens havia parlat molt bé d’Oaxaca. I teníen raó.
El trajecte amb bus de Mazatlan a Oaxaca va durar fet i fotut (vàrem haver de passar obligatòriament per Mèxic DF) 23 hores. ( quasi un dia ficats a dins del bus). Han valgut la pena. Oaxaca és una ciutat explèndida, amb una plaça central (zócalo) molt animada i divertida. Està plena d’esglèsies barroques, moltes d’elles totalment policromades. No hi ha ni un centímetre sense figura o figureta.
Avui hem fet, i demà hi tornarem, excursionetes per les valls i pobles que envolten la capital. Al poblet de Tule hem vist un arbre de més de 2.000 anys. Si, si, més de 2.000. Té 58 metres de perímetre. Espectacular. El clima i la vegetació és subtropical, tot i que no fa tanta calor com a la Baja. La humitat però és alta.
Demà al cap vespre marxem cap a San Cristóbal de las Casas, i d’allà, sense parar, a Palenque.
La foto que adjuntem és la de l’arbre bi-mil·lenari. Com és pot comprovar, la Neus sempre surt a les fotos. Jo soc el que les fa. Per cert, m’he comprat un “polo” super guay per 49 pesos (3 euros) per poder sortir a les fotos amb alguna cosa diferent, però no hi ha manera!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hem sentit parlar al David de S. Cristobal de las Casas i Palenque, diu què és preciós. S. Cristobal diuen que s’assembla a Antigua.
Seguiu així que ja veiem que esteu molt bé. Petons
Isabel i Sebas
Hola !
Ja heu provat la xocolata a Oaxaca ?, és molt natural…
Cert, és impressionant l’árbol del Tule…
Prepareu-vos per la xafogor de Palenque…
Una abraçada per a tots dos des de Martorelles !
mcf
L’important no es el polo si no la perxa que tens.
Avui aqui dia de la diada, bandera penjada a la terrassa. El politics patètics com sempre. Segueix tot igual
El que es important : el Barça ha perdut per 0-2 amb l’Hercules.
Amb aquest panorama feu per allargar el viatge.Busqueu feina per l’Assumpta jo em dedicaré a la pesca.
Sí, el Barça ha perdut, però avui, 11 de setembre, a la Vuelta ha guanyat Joaquín Rodríguez, de Parets, i ha pujat al podi amb la senyera. Alguna alegria havia de tenir l’esport català.
Ja sé que des de Oaxaca tot això us quedarà molt lluny. Però ja que volsaltres ens feu la crònica de Mèxic, nosaltres us fem la d’aquí.