Els viatges són per compartir
Relat de les nostres experiències
07-09-2010 de Mazatlan a Oaxaca
La vida del viatger és molt dura i imprevisible. A vegades tens uns plans i els has de canviar…..
Si volíem arribar-nos a Nicaragua després de la part pendent de Guatemala havíem de suprimir alguna cosa, o intentar anar una mica més ràpid. Doncs per bé o per mal ho haurem de fer si o si. Tot Méxic esta afectat per un huracà, i Mazatlan no n’és una excepció. Plou, hi han inundacions i ja en tenim prou de platges (de moment). Així doncs, direcció a Oaxaca directament. El problema és que no hem pogut lligar cap vol directe, ni cap conexió via Méxic DF. Pla B: en bus de Mazatlan a D.F. (14 hores) i a D.F. un altre fins Oaxaca (6-7 hores). El primer tram el farem de tarda-nit (si sortim a les 18.0 h. calculem arribar a D.F. a les 8.30 h.). Com veieu, un pal.
Esperem no quedar com el cactus de la foto.
Una vegada instal.lats a Oaxaca continuarem amb el bloc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si us plau, no us quedeu com el cactus de la foto. Així ja ens hi quedarem els que estem treballant, que ja ens hi comencem a assemblar. Punxes incloses.
Ja em direu que tal Oaxaca. Jo ho recordo com un paradís. Fa més de 25 anys que hi vaig ser, però recordo que vaig dir que si algun dia em perdia m’hi anessin a buscar. Recordo la ciutat colonial al mig d’una vall tropical, amb la catedral que semblava més un temple de santeros que no de capellans i una gent encantadora que casi no parlava español perque tots s’entenien en els idiomes indígenes.
No sé, potser ha canviat molt. Però jo ho recordo així. Ja compararem les experiències.
Ah!, i compte amb els bolets. Aquí, més que rovellons hi ha bolets per agafar un bon globus. Eh, jo no els vaig provar, però…