20 d'abril de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Collarets de llum

Per fi he entés el primer apunt de la meva llibreta que era un tros del famos poema collarets de llum:

    Collarets de llum 
    quan la tarda fina; 
    si el rostoll s’adorm 
    tot és de joguina. 
    Un estel petit 
    obre l’ull i parla: 
    –¿On serà l’amor 
    que no puc trobar-la?

“Bon començament” he pensat quan ho he llegit “primera frase i ja no se que vol dir-me”. Avui, un dia senzill i tranquil, no he anat a treballar ( tinc festa ) i m’he passat el dia sense fer res, mirant la tele, cotillejant per l’ordinador i pensant. Ja cap al vespre he entés la nota. M’aburria i per això he decidit buscar la resta del poema. El que l’anonim/a de la llibreta em volia dir no era que mai trobaré l’amor ni que encara no le trobat no… El que volia dir és que haig de lluitar per aconseguir el que vull, encara que els altres se m’en riguin i pensin malament sobre mi, i així penso fer-ho. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!