Li vaig tirar anís a la sina, però era un que no feia mal, ni es clavava com punyalades al vent o al ventre, com simples paraules vergonyosament maldients i feridores dites amb odiós menyspreu a tort i a dret, sinó amb amor ferm i coratjós ple de tendresa, equilibri i seny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!