Tot i més

La Sara tornava al poble, amb el cotxe ple a vessar de roba i d’andròmines, sort que aquesta vegada no hi portaven cap moble ! Sempre havia pensat que el seu pare era un exagerat: ¿vols dir que calen tres maletes per a un mes al poble, si ja hi tens 60 peces de roba?

Enrere quedaven deu mesos de feina intensa i davant seu ja hi veia el paradís, a la vora de la mar, relaxada, deixant-se acaronar per la brisa, o un gelat al quiosc de la platja abans d’una paella amb els amics. I, al vespre, acompanyar la mainada a la fira de la Festa Major, pregant perquè aquest any no hi hagin ni pistoles ni rifles, ni “pongos” ni tanta discriminació per motiu de gènere.

Malgrat que el firaire es mantenia fidel a la violència, ella no va perdre la fe.