Tot es pot arreglar

Canvi de punt de vista - Gestió dels valors - Nova política de consens i NO per majoria - Societat del Benestar finançada pels beneficis de la producció (que tendeix a créixer fins a l'infinit), i NO per la feina remunerada (que tendeix a disminuir fins a desaparèixer) - Banca nacionalitzada, i NO "rescatada" - Nacionalitzar altre cop les empreses privatitzades en els darrers 50 anys

28 de febrer de 2026
Sense categoria
0 comentaris

NOSALTRES JA ENS HAVÍEM OBLIDAT DE LA REPÚBLICA

2026 02 28   ENCARA NO HAVIEN PASSAT NI DOTZE ANYS, I NOSALTRES JA ENS HAVÍEM OBLIDAT DE LA REPÚBLICA.

Avui fa 75 anys del boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l’1 de març de 1951. El motiu inicial era l’augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s’establia amb el preu del mateix servei a Madrid.

La protesta expressava un descontent arrelat entre la gent per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d’ençà de la fi de la Guerra Civil, i alhora consistia a manifestar-se massivament per primer cop contra el franquisme.

HEMEROTECA:

I ara, consultant l’hemeroteca, comprovem que durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L’inici de la vaga fou espontani, tot i que més tard s’hi apuntaren i li donaren suport militants de dretes i d’esquerres, de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el dirigent del PSUC, Gregorio López Raimundo. El governador civil, Eduardo Baeza y Alegría, hi emprà la Guàrdia Civil. El 12 de març es van produir enfrontaments violents que van acabar amb morts. Finalment, tant ell com l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada.

CANVI DE PUNT DE VISTA:

Allò que molts han considerat positivament com una victòria popular tenia en realitat el valor exactament contrari, perquè des del punt de vista dels cronistes estrangers, aquell episodi demostrava que Franco havia aconseguit el que es proposava i havia guanyat definitivament la guerra quan la població ja no es mobilitzava per recuperar la legalitat republicana sinó pel preu dels transports públics.

Encara no havien passat ni dotze anys i ja ens havíem oblidat de la República. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!