2026 08 29 SENSE REPÚBLICA, ELS PAÏSOS CATALANS NO TINDRAN MAI HABITATGE PÚBLIC EXCEL·LENT.
El meu nét Bernat de deu anys, m’ha dit que hi ha dues coses que li costen d’entendre, la Mafalda i la política.
És ben cert que el gran Quino, amb l’excusa del dibuix d’una nena minúscula amb faldilleta, amb mitjonets blancs i una gran mata de pèl al cap, pot dir coses supremes que amb l’humor i la sàtira fan somriure, i de vegades també costen d’entendre als adults i tot.
En canvi, amb només deu anys, la política s’ha d’entendre sempre, sinó no és política.
En Bernat té raó, perquè als deu anys ja s’ha adonat que els polítics no fan política, i li costa d’entendre què fan doncs. Li he explicat que per fer política s’ha de començar amb una pregunta ineludible de cinc paraules, i sempre la mateixa pregunta:
Què és el més important?
El següent pas del polític és escoltar el món real, i descobrir si hi ha desviacions entre la realitat observada i alló que és el més important.
Finalment, fer política consisteix a gestionar les desviacions de l’objectiu per recuperar el rumb, com qui pilota un avió o un vaixell. Per fer-ho, des dels governs s’han d’aplicar les accions correctores dissenyades per reconduir cada desviació en temps real, com es fa en els avions i els vaixells que no poden corregir el rumb al final del viatge quan ja han arribat al port equivocat.
Però sobretot, no es pot fer política sense respondre primer la difícil pregunta inicial, perquè no es pot fer política sense saber quin és l’objectiu més important.
Malauradament, cap govern de la Transició a la Democràcia (sic) no ha volgut mai saber què és el més important. D’aquesta manera, per governar es fan castells de sorra espectaculars que no duren gaire, i no resolen el més important -perquè ni tan sols no s’ho plantegen-.
Per tot això, en Bernat no entén la política.
Els partits polítics espanyols van renunciar a fer política des del mateix moment que es van deixar legalitzar per emblanquinar la monarquia de Franco, i els ciutadans en som els còmplices necessaris.
Amb la constitució espanyola de 1978 no es va voler saber què és el més important, i d’això plora el nen.
En canvi, he llegit centenars de comentaris, entre d’altres els dels lectors de VilaWeb publicats des de fa anys, i he recollit algunes de les mancances observades més sovint:
Tot això no és el més important, perquè només són els efectes observats i, en realitat, la causa -el més important-, se segueix amagant i, per culpa de la irresponsabilitat de la constitució espanyola, els efectes de la transició franquista perduren i es mantenen intocables.
Durant cinquanta anys el règim del 78 ha governat a plaer amb l’alternança de diferents partits polítics i s’han pres només decisions estètiques que no son canvis fonamentals perquè intencionadament no han preguntat què és el més important i, naturalment, amb la monarquia inviolable i vitalícia que beneficia a les elits, els mateixos mals tornen a aflorar sempre.
Distrets amb la feina de guanyar les eleccions en comptes de preguntar què és el més important, no han condemnat mai el segrest de la república pels militars insurrectes de 1936, i cap partit polític dels que es van inventar o es van indultar i legalitzar expressament el 1977, no vol recuperar la legalitat republicana, ni tan sols no ho volen els partits republicans.
Per aquest detall de fer ulls clucs durant cinquanta anys, avui per exemple, s’ha demostrat amb una evidència contrastada que sense república, els Països Catalans no tindran mai l’habitatge públic excel·lent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!