Totcinema.cat
el bloc!
Primer tema: El cinèfilm
Bé, segons he llegit, la revista de cinema Cinèfilm ha deixat de
publicar-se. Es veu que feia dos anys que funcionava, però que aquest
any ha quedat fora de les subvencions de la Generalitat (no sé els
criteris que s’utilitzen), i suposo que les vendes i la publicitat no
han estat suficients…
Tot just fa mig any que vam posar en marxa totcinema.cat i els "gastos"
econòmics (si no comptem les hores que hi dediquem),son relativament
pocs.
Això no passa si fas una revista "convencional" amb el seu paper
imprès, la seva distribució, etc. Això és car i necessites finançament,
ja sigui publicitari, ja sigui per les vendes, o ja sigui per les
subvencions. Segurament necessites els tres.
Crec que era la unica revista especialitzada en cinema que podiem
trobar en català i per tant és trist veure que no tenim mercat ni tan
sols per llegir cinema en la nostra llengua. Jo, no l’havia comprat mai
i no puc opinar sobre els seus continguts.
La coneixíeu? l’havieu llegida mai?
Què penseu sobre els criteris que s’utilitzen per a les subvencions a
mitjans de comunicació?
Sou dels que compreu revistes de cinema? quina?
Respon a vador Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo l’havia comprat força, el Cinefilm, i era un tipus de revista que no m’agrada gens. Em sap greu per la gent que segurament hi pencava amb vocació, però era com la versió en català del Cinéfilo -en castellà-, que ja és una publicació visualment poc atractiva, molt industrial -és a dir, de la mena que sol generar el comerç del cinema-, per tant dotada de poca, escassa, personalitat informativa. Et puc assegurar que, per allò d’ajudar a una publicació en català, l’anava comprant, però finalment ja ni la llegia, a penes la mirava.
Potser és que jo tinc un temperament estrany a l’hora de valorar les revistes, però aquesta és la meva modesta opinió sobre el Cinefilm. De revistes de cinema en compro poquetes, però n’he comprades moltíssimes. Ara passo tan sols amb la part de cinema de la catalana Benzina, la francesa Positif -que hi estic subscrit- i l’espanyolíssima Fotogramas -per llegir quan vas al WC, va prou bé-. De tant en tant, em compro Cahiers du cinéma i molt excepcionalment Dirigido. Abans, fa anys però, me’n comprava un munt: Sight and Sound, Imagenes, Premiere francesa, Jeune Cinema, Studio, Cinemania, Ciak…
Ara, no sóc de les que llegi abans d’hora. Vull dir que, a part del cop d’ull quan les tinc, en llegeixo els articles concrets quan ja he vist la pel·lícula; de manera que una crítica concreta o un dossier de Positif a vegades me’ls llegeixo al cap d’un any o dos que hagin estat publicats. En el cas de Fotogramas, a part de la funció parafisiològica esmentada, la faig servir no pas per la crítica -que no m’interessa gens la que publiquen, en general-, sinó per la informació de les estrenes -tot i que cada vegada és, en aquest sentit, més dolenta-
De les subvencions als mitjans de comunicació, no en tinc una opinió formada, perquè és un tema que no segueixo. Tanmateix, tinc la intuició, potser totalment equivocada, que la Generalitat és poc estratègica i que vol ser molt més "objectiva" del que, per exemple, ho són els governs de Madrid i parís, que sí són més estratègics i financen coses sense cap mena de mercat. Consti, però, que no ho dic en relació amb El Cinèfilm, de la qual, ja em temia que només es publicava per allò de la vaca de la subvenció.
Finalment, us expresso la meva alegria per aquest bloc
Sobre això de les revistes, jo també les he deixat d’anar comprant. La veritat és que en l’àmbit del cinema crec que els blogs s’han convertit en una font molt valuosa d’informació, tot i que cal saber triar bé el gra de la palla. Potser el que costa més de trobar en els blogs són els estudis en profunditat, els dossiers, però per això hi ha altres webs, com miradasdecine, o sensesofcinema, que estan molt bé. A més, gràcies a blogs i webs pots accedir a un altre tipus de cinema ja que a les revistes convencionals com el fotogramas continuen entestats en parlar només del cinema comercial americà i les quatre pelis espanyoles de torn.