Diari de Sud-àfrica

El Mundial de futbol, per Toni Padilla

27 de juny de 2010
Sense categoria
5 comentaris

Spion Kop. Dels llibres d’història a l’estadi.

Jo no volia ser periodista. Jo volia ser historiador. Soc un historiador frustrat, vaja. Recordo com, quan era petit, presumia perquè sabia diferenciar entre la guerra dels Bòers i la guerra dels Bóxers, com si fos una heroïcitat. Però quan ets menut, és lícit voler sentir-se especial, tot i que la resta de companys de classe no em deurien considerar especial, sinó “estrany”. Si és que m’escoltaven, és clar.

Així doncs, vet aquí que trepitjo l’escenari de la guerra dels Bòers. Bé, la terra escenari de les guerres dels Bòers, que n’hi ha dues. La primera, amb triomf bòer (1880-1881), i la segona, que va acabar amb tothom mig content i mig emprenyat, (1899-1902). Aquesta última, com tants conflictes, té diferents noms en funció de qui l’explica (“Guerra anglo-bòer”, “Segona guerra dels Bòers”, “Segona Guerra d’alliberació…). Perquè la història no és com passa, és com s’explica, i per tant, té vida pròpia.

Aquesta sargantana que se t’escapa de les mans, anomenada història, té un cas força curiós. És la història de com l’escenari d’una batalla pot acabar convertit en lloc de pelegrinatge d’aficionats al futbol. La batalla en qüestió, de la segona guerra Bòer, és Spioenkop (en afrikaner) o Spion Kop (en anglès). L’escenari d’aquest cruel episodi del gener del 1900, és a pocs quilòmetres de l’autopista Johannesburg-Durban, pel que he aprofitat un viatge llampec a Durban per veure el Portugal-Brasil, per visitar aquest camp de batalla.

Bé, de camp res. Aquest turó, que és un turó! Durant més de 24 hores, els anglesos van intentar fer fora els bòers d’aquest cim, primer amb èxit, i després amb fracàs. Els bòers van estomacar de valent als soldats de sa Majestat, pel que a inicis del segle XX, a Anglaterra, parlar d’Spion Kop era sinònim de desfeta. Tothom es sabia llavors la història de com els soldats havien lluitat a més de 40 graus a un turó on era molt complicat grimpar. Els britànics tenen una capacitat increïble per fer de les derrotes victòries simbòliques, i aquells 30.000 soldats derrotats per 8.000 bòers van ser elevats a la categoria d’herois.

Quatre anys després, la directiva del Liverpool va decidir instal•lar una placa en memòria dels soldats de la ciutat morts a Spion Kop. A dalt d’aquest turó hi van perdre la vida més de 300 britànics, i la major part eren de Liverpool i del Lancashire. I el 1906, apareix a les pàgines del “Liverpool Echo” una informació sobre la remodelació d’una de les graderies d’Anfield en què s’afirma que la gent l’anomena “Spion kop”, ja que era una construcció molt inclinada. Naixia el mite de “The kop”, la graderia més famosa del futbol anglès, on des de sempre hi viuen els “kopites”, els aficionats més passionals del Liverpool.

Així doncs, ara, centenars d’aficionats del Liverpool pelegrinen a Spioenkop per motius futbolístics. Tots coneixen la història i saben que poc té a veure el que va passar a aquest paratge de la província de Kwazulu-Natal. Però venen, i fins i tot hi han deixat a prop un banc de fusta amb l’escut de l’equip i una frase en memòria del 96 seguidors del club morts en l’accident de l’estadi de Hillsborough, el 15 d’abril del 1989. La penya d’aficionats del Liverpool de Johannesburg fins i tot puja cada 15 d’abril al lloc on van morir centenars de joves de Liverpool, per retre homenatge als que moririen 89 anys més tard a un estadi de futbol.

Coneixedor d’aquesta història, sentia curiositat per pujar a aquest cim, tot i que no soc del Liverpool -de fet, no em cau massa bé, aquest club-. Però la història és bonica. I trobo certa bellesa en tot plegat, malgrat l’origen sagnant. Val la pena pujar a Spioen Kop i veure els monuments que s’hi alcen. Dret al mig del no res -no s’hi veu cap ciutat, des de dalt-, et preguntes què feien centenars d’anglesos lluitant amb bòers que parlaven afrikaner, matant-se al mig de l’Àfrica, un gener del 1900.

  1. Crec que d’historiador amateur al menys també en tinc una mica. Com m’agrada el Liverpool (dels dies d’en Ian Rush i Ronny Rosenthal), ja havia buscat al Wikipèdia l’origen del Spion Kop i tot això. Quina sort de poder conèixer aquests indrets! Endavant amb les teves cròniques, són els ulls que ens manquen a aquest mundial!
    Una abraçada des de la freda Santiago!

  2. Hola Toni,
    ja fa temps que segueixo el que escrius tan al 9 esportiu com alguns reportatges de vilawebTv, sempre altament interessants. Ara he descobert aquest diari de Sudàfrica i l’he estat llegint. Et comento en aquest post perquè sempre havia volgut saber l’origen de l’extranya paraula “Kop” aplicada a la grada d’Anfield. De fet, jo sóc aficionat de l’Everton, però sempre m’havia cridat l’atenció aquest fet. A Anglaterra aquestes històries i tradicions ho tornen tot molt més romàntic, suposo que és això el que ens atrau a molts de la cultura d’allí.
    Em fa gràcia qui parla de separar política i esport, ja que penso que precisament hi ha un munt de situacions en l’esport que canalitzen els sentiments polítics i els fets històrics; és a dir, no poden existir deslligats (a l’estat espanyol hi ha uns quants exemples, a Glasgow, entre West Ham i Milwall, i en tantíssimes altres ciutats i països).
    Et seguiré llegint!
    PS-Jo tb sóc apassionat de les banderes.
    PS”-Com veus l’Alemanya-Espanya? La baixa de Müller serà clau?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!