A l’Enciclopèdia Catalana hi havia una doble plana que em feia parar boig, quan era menut. Era una doble plana amb totes les banderes del món. Que n’era de feliç, mirant aquelles banderes! Les memoritzava, les dibuixava, i m’agradava poder reconèixer-les quan mirava per la televisió els Jocs Olímpics. Una de les banderes que més m’agradava era la de Sud-àfrica, perquè era com anar de rebaixes: tres per un. La bandera de la Sud-àfrica racista tenia tres banderes petites dins seu, pel que em semblava preciosa quan encara no entenia a quin estat representava.
Tot i ser tot just el 7% de la població, els afrikaners encara tenen molt de poder, a la Sud-àfrica actual. Diuen que el pacte que van fer amb Mandela per permetre una transició no massa violenta va ser “el parlament per als negres, i els bancs per als blancs”. I amb el permís d’aquells ciutadans amb sang britànica, els blancs son ells. Son gent de tradicions, que normalment ignoraven el futbol i pensaven només en el rugbi, tendència que ha canviat del tot, ja que també s’han obert al “beautiful game”, com dirien els anglesos.
La lògica diu que aquests afrikaners haurien d’animar a Holanda, al Mundial. I dit i fet. Els dos partits d’Holanda que he presenciat eren plens de sud-africans, vestits tots de taronja, defensant la selecció de Bert Van Marwijck perquè “els meus avantpassats venien d’allà. No et sé dir quan, però els meus van venir aquí a inicis del segle XVIII”. Altres sí que em van dir quin avantpassat havia fet el viatge: pares, avis, besavis i rebesavis, així com algun nascut a Holanda, però criat ja a Sud-àfrica.
Des dels anys 70, l’afició holandesa sol ser de les més nombroses, als Mundials, i sol ser força desvergonyida en el sentit positiu de l’expressió: gent de totes les edats disfressada, noies amb passió per treure’s la roba, càntics i alcohol. Tots els holandesos vinguts per veure el Mundial, doncs, han acabat barrejats amb els descendents d’aquells “bòers” que creaven repúbliques a l’interior de l’Àfrica durant el segle XIX. Gent de la que es diu que sol ser conservadora i tancada. La barreja, a priori, hauria de ser estranya, però no ho és. Aquests afrikaners, mica en mica, s’estan obrint i s’han deixat portar pel clima festiu d’aquests dies. I el que és més important, molts han acabat animant també a la selecció de Ghana. Que els afrikaners es comencin a sentir africans, i no només descendents d’europeus, és un bon senyal. Com també ho és que molts negres animin a Holanda. “Si tenen molts negres, en el fons. Als bòers racistes que quedin els deu ben fotre, que la seva Holanda tingui negres, i bons!”, em va comentar un noi local amb una samarreta “retro” de Kluivert. De raó, no li manca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser vaig ser l’ únic que vaig veure la retransmissió d’ Espanya – Xile al canal anglès ITV1, molt més higiènic que els canals espanyols. Bé, al que anava, en un moment donat del partit, el comentarista va dir, amb tota tranquilitat que la majoria dels jugadors de la selecció espanyola eren del Barça, que és un equip català. Que Catalunya no és Espanya, que és un país diferent, i que no podia jugar en competicions oficials, només a través de la participació en l’ espanyola.
Després va canviar de temà i apa, aquí ho deixo.
De fet, em sembla que tots els que han marcat per Espanya en aquest mundial són del Barça. Però el que és més greu és que la selecció espanyola sense catalans (perquè, amics, la nostra selecció arribarà els pròxims anys, ara ja no ja ho veureu) no té ningú. Quin seria l’equip titular?…
Equip titular? Crec que el mateix que va jugar contra Argentina, sumant Cesc, Gabri i Luque a la plantilla.
Valdes; Saltor, Puyol, Oleguer, Capdevila; Piqué, Busquets, Cesc, Verdú; Bojan, Sergio García.
—————————————————-
Ja haurien de saber a Anglaterra de Catalunya… si ells, que no són un estat, compiten contra altres estats!
El que sempre em sorpren és la ignorància que hi ha al meu pais del que és Catalunya… any rere any coneixent gent amb la mateixa pregunta: “Ah, o sea no se sienten españoles?”. I sempre he de posar l’exemple de com Xile va independitzarse fa 200 anys i Catalunya és una altra colònia que vol el mateix…
Una abraçada
Hosti Toni… jo també era un flipat de les banderes i vaig passar moltes hores de la meva infantesa davant la doble pàgina (al meu cas, de la Larousse) memoritzant-les per després dibuixar-les… jajajaja
Ah, i estic totalment d’accord amb tu amb l’apunt sobre l’afició holandesa. Al 2008 vaig ser a Berna a la Eurocopa i va ser espectacular a nivell de color i d’ambient. Es nota que aquests porten molt de temps viatjant amb la seva selecció.
Una abraçada des de Lagos
Evden Eve Nakliyat Web Tasarım Aşk Sözleri Anlamlı Sözler Şiir