Diari de Sud-àfrica

El Mundial de futbol, per Toni Padilla

29 de juny de 2010
Sense categoria
7 comentaris

Els reforços afrikaners de la selecció d?Holanda

A l’Enciclopèdia Catalana hi havia una doble plana que em feia parar boig, quan era menut. Era una doble plana amb totes les banderes del món. Que n’era de feliç, mirant aquelles banderes! Les memoritzava, les dibuixava, i m’agradava poder reconèixer-les quan mirava per la televisió els Jocs Olímpics. Una de les banderes que més m’agradava era la de Sud-àfrica, perquè era com anar de rebaixes: tres per un. La bandera de la Sud-àfrica racista tenia tres banderes petites dins seu, pel que em semblava preciosa quan encara no entenia a quin estat representava.

Era la bandera dels afrikaners, de la minoria blanca descendent dels holandesos que a partir del segle XVII van anar a parar a Ciutat del Cap i, des d’aquí, es van anar endinsant en el continent africà. Aproximadament, el 7% de la població de Sud-àfrica és afrikaner, i es comuniquen en aquesta llengua, ben semblat a l’holandès modern. L’estat racista, doncs, tenia molts lligams amb Holanda, i de fet, Hendrik Verwoerd, un dels pares de la Sud-àfrica de l’apartheid que comença el 1948, havia nascut a Amsterdam, ja que la immigració holandesa va continuar arribant a Sud-àfrica durant el segle XX. Els afrikaners, coneguts abans com a “bòers”, van construir els seus símbols mirant cap a Holanda, i la seva bandera tenia els mateixos colors que l’holandesa, canviant el vermell pel taronja de la casa d’Orange. Al mig, unides, hi havien tres banderes que representaven la història del seu estat: una d’holandesa, una de britànica -van ser colònia anglesa des de la Segona Guerra Bòer- i una de l’estat lliure d’Orange, estat situat a l’interior de Sud-àfrica, aixecat pels bòers el segle XIX. És aquella bandera que al film “Invictus” porten els aficionats als primers partits del Mundial de rugbi i que, mica en mica, canvien per la bandera actual.

Tot i ser tot just el 7% de la població, els afrikaners encara tenen molt de poder, a la Sud-àfrica actual. Diuen que el pacte que van fer amb Mandela per permetre una transició no massa violenta va ser “el parlament per als negres, i els bancs per als blancs”. I amb el permís d’aquells ciutadans amb sang britànica, els blancs son ells. Son gent de tradicions, que normalment ignoraven el futbol i pensaven només en el rugbi, tendència que ha canviat del tot, ja que també s’han obert al “beautiful game”, com dirien els anglesos.

La lògica diu que aquests afrikaners haurien d’animar a Holanda, al Mundial. I dit i fet. Els dos partits d’Holanda que he presenciat eren plens de sud-africans, vestits tots de taronja, defensant la selecció de Bert Van Marwijck perquè “els meus avantpassats venien d’allà. No et sé dir quan, però els meus van venir aquí a inicis del segle XVIII”. Altres sí que em van dir quin avantpassat havia fet el viatge: pares, avis, besavis i rebesavis, així com algun nascut a Holanda, però criat ja a Sud-àfrica.
Des dels anys 70, l’afició holandesa sol ser de les més nombroses, als Mundials, i sol ser força desvergonyida en el sentit positiu de l’expressió: gent de totes les edats disfressada, noies amb passió per treure’s la roba, càntics i alcohol. Tots els holandesos vinguts per veure el Mundial, doncs, han acabat barrejats amb els descendents d’aquells “bòers” que creaven repúbliques a l’interior de l’Àfrica durant el segle XIX. Gent de la que es diu que sol ser conservadora i tancada. La barreja, a priori, hauria de ser estranya, però no ho és. Aquests afrikaners, mica en mica, s’estan obrint i s’han deixat portar pel clima festiu d’aquests dies. I el que és més important, molts han acabat animant també a la selecció de Ghana. Que els afrikaners es comencin a sentir africans, i no només descendents d’europeus, és un bon senyal. Com també ho és que molts negres animin a Holanda. “Si tenen molts negres, en el fons. Als bòers racistes que quedin els deu ben fotre, que la seva Holanda tingui negres, i bons!”, em va comentar un noi local amb una samarreta “retro” de Kluivert. De raó, no li manca.

  1. Potser vaig ser l’ únic que vaig veure la retransmissió d’ Espanya – Xile al canal anglès ITV1, molt més higiènic que els canals espanyols. Bé, al que anava, en un moment donat del partit, el comentarista va dir, amb tota tranquilitat que la majoria dels jugadors de la selecció espanyola eren del Barça, que és un equip català. Que Catalunya no és Espanya, que és un país diferent, i que no podia jugar en competicions oficials, només a través de la participació en l’ espanyola.

    Després va canviar de temà i apa, aquí ho deixo.

  2. De fet, em sembla que tots els que han marcat per Espanya en aquest mundial són del Barça. Però el que és més greu és que la selecció espanyola sense catalans (perquè, amics, la nostra selecció arribarà els pròxims anys, ara ja no ja ho veureu) no té ningú. Quin seria l’equip titular?…

  3. Equip titular? Crec que el mateix que va jugar contra Argentina, sumant Cesc, Gabri i Luque a la plantilla.
    Valdes; Saltor, Puyol, Oleguer, Capdevila; Piqué, Busquets, Cesc, Verdú; Bojan, Sergio García.
    —————————————————-
    Ja haurien de saber a Anglaterra de Catalunya… si ells, que no són un estat, compiten contra altres estats!
    El que sempre em sorpren és la ignorància que hi ha al meu pais del que és Catalunya… any rere any coneixent gent amb la mateixa pregunta: “Ah, o sea no se sienten españoles?”. I sempre he de posar l’exemple de com Xile va independitzarse fa 200 anys i Catalunya és una altra colònia que vol el mateix…
    Una abraçada

  4. Hosti Toni… jo també era un flipat de les banderes i vaig passar moltes hores de la meva infantesa davant la doble pàgina (al meu cas, de la Larousse) memoritzant-les per després dibuixar-les… jajajaja

    Ah, i estic totalment d’accord amb tu amb l’apunt sobre l’afició holandesa. Al 2008 vaig ser a Berna a la Eurocopa i va ser espectacular a nivell de color i d’ambient. Es nota que aquests porten molt de temps viatjant amb la seva selecció.

    Una abraçada des de Lagos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!