Diari de Sud-àfrica

El propietari de la modesta “guest house” on havia anat a parar, tenia una tassa per prendre cafè amb l’antiga bandera sud-africana, la dels temps de l’apartheid, i una frase en afrikaner: “De La Rey, De La Rey sal jy die Boere kom lei?”. Eren les 3 de la matinada, jo no havia digerit encara el que havia presenciat a l’estadi que porta el nom de l’històric líder del partit comunista sud-africà, Moses Mahbida, i la feia petar amb el meu amfitrió, qui em va explicar què volia dir aquesta frase.

És l’extracte d’una cançó que va escriure el cantant folk Bok van Blerk el 2006, i que vindria a voler dir “De la Rey, lideraràs els bòers, un altre cop?”. La cançó s’inspira en la figura de Koos de La Rey, “el lleó del West Transvaal”, un general bòer de la guerra d’inicis de segle XX contra els anglesos. Van Blerk s’inventa la figura d’un jove soldat bòer que després de veure com els anglesos cremen la seva llar i empresonen la seva família, somia en que De La Rey els liderarà de nou cap al triomf. La cançoneta, que s’enganxa prou, va permetre a Van Blerk que el seu àlbum fos el segon més venut en llengua afrikaner de la història, només superat per una compilació de cançons de la Copa del món de rugbi del 1995.

M’he passat bona part del Mundial mirant la part positiva de l’estat sud-africà, però queda molt per fer. La cançó de Bok Van Blerk la van fer seva molts membres de grups d’extrema dreta, afrikaners nostàlgics dels temps de l’apartheid. De fet, Van Blerk nega que sigui una cançó racista, ja que els que surten més mal parats són els anglesos. Però admet que “ja s’ha acabat el temps de demanar perdó sempre per l’apartheid. Els afrikaners ens volem sentir orgullosos de la nostra llengua, de ser com som, d’episodis de la nostra història”. I ben cert és que els anglesos, per derrotar els bòers, van dissenyar un sistema de camps de concentració on van empresonar les dones, avis i nens afrikaners per evitar que subministressin als seus homes, que eren amb un fusell a la mà, i una Bíblia a l’altra, disparant contra els soldats de Sa Majestat. Els britànics copiaven les tàctiques del mallorquí Valerià Weyler durant la guerra de Cuba, camps de concentració, tot oblidant vells codis d’honor, i atacant dones i nens.

La cançó “De la Rey” va aixecar molta polseguera. Una classe mitjana blanca, afrikaner, que no acaba de trobar el seu lloc al nou estat, s’hi ha identificat. “La cançó no parla de l’apartheid, parla de temps anteriors. De la Rey era un general que respectava als enemics, que no volia lluitar. Els afrikaners també tenim dret de sentir-nos orgullosos, com els altres sud-africans, i ara estem en un moment en què no ens donen feina perquè som afrikaners, perquè som blancs, i ara no queda bé, fer això”.

Quan la cançó es va anar fent popular entre molts blancs de Sud-àfrica, alguns polítics del partit que mana, el Congrés Nacional Africà, van demanar al Departament de Cultura que la prohibís perquè era subversiva. Aquest congrés no els va donar la raó però va advertir que perseguiria un ús “mal intencionat” de la cançó. El principal partit de l’oposició, format per gent de totes les races, va aprofitar el cas per recordar al president Jacob Zuma que, de ben segur, la cançó que ell sol cantar als mítings és potencialment més perillosa: “Umshini wami”. Que vindria a ser: “porta’m la meva arma”.

Just en l’època en que “De la Rey” sonava a la ràdio, al lloc web de la fundació personal del president Zuma la gent es descarregava el politò pel telèfon amb “Umshini wami”, la cançó que solia cantar la branca armada del Congrés Nacional Africà durant els anys de l’apartheid. Només el 2008, Zuma va rectificar dient que era una vergonya que fos cantada amb ús xenòfobs o racistes, ja que la branca radical de les joventuts del partit la cantava, i també l’havien utilitzat manifestants de color que havien agredit, i fins i tot assassinat, a immigrants de Zimbabwe o Moçambic perquè creien que els treien la feina.

A Sud-àfrica, la gent es passa el dia cantant. A l’hotel on sóc a Johannesburg, les dones de fer feina s’ajunten al rebedor a les 9 del matí, canten plegades cançons gospel, i comencen així la jornada laboral. Però les cançons també poden fer por, i obrir ferides del passat. Si molts negres miraven amb por a blancs cantant “De la Rey”, molts blancs s’estiren dels cabells amb els discursos del líder de les Joventuts del Congrés Nacional Africà, el polèmic Julius Malema, qui afirma que un dels seus ídols és el president de Zimbabwe, Robert Mugabe, famós per les expropiacions violentes de les terres de la minoria blanca. Doncs bé, Malema acostuma a anar més enllà quan canta, i tendeix a alçar la veu al ritme de “Dubul’ ibhunu”, una cançó que vindria a voler dir “Dispara al bòer”. Els afrikaners, que des de sempre també han estat auto definits com a bòers -“pagès”, en afrikaner -, s’han queixat, i Jacob Zuma ha patit de valent per controlar al rebel Malema, qui de tant en tant, la segueix cantant, tot i una sentència judicial en contra. El darrer cop que va ser a Zimbabwe, va afirmar que “els blancs no volen canviar. I ells dominen la justícia i per això em sentencien”. I acte seguit, va seguir cantant: “Mata al pagès, mata al bòer”.

Molts, fins i tot, van dir que aquesta cançó va acabar sent clau en l’assassinat d’Eugène Terre’Blanche, líder nacionalista d’extrema dreta afrikaner. Els culpables de la seva mort violenta van ser dos treballadors seus de color, que es queixaven de que no cobraven. Malema va afirmar que no li feia llàstima, i a l’enterrament de Terre’Blanche, algú va cantar la cançó de “Bok Van Blerk”, qui es va desmarcar ràpidament recordant que la seva cançó no vol parlar de racisme, sinó ajudar a recuperar l’orgull dels afrikaners, tal i com els zulus o els Xhosa ho han fet.

Sud-àfrica segueix cantant. I les cançons són com el futbol. Poden ser boniques, o poden fer mal i ser utilitzades.

Salut!

El vídeo de Van Blerk.

http://www.youtube.com/watch?v=vtKKJSfYraU

El president Zuma cantant “Umshini Wam”:

http://www.youtube.com/watch?v=lof6XJ8b1SU

Julius Malema, cantant “dubul’ ibhunu”:

http://www.youtube.com/watch?v=OIsO78kkJP0

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!