Diari de Sud-àfrica

A set quilòmetres de la costa de Ciutat del Cap hi ha l’illa de Robben. Ironies del futbol, aquest cognom ara ens remet a un bon futbolista holandès que jugarà la final, però durant dècades, a Sud-àfrica, parlar de Robben era parlar de por, d’injustícia, d’opressió. A l’illa de Robben hi havia la presó de màxima seguretat on el règim de l’apartheid empresonava els principals líders polítics que demanaven la igualtat per a tots els ciutadans. Tots els grans líder de la lluita contra el racisme van passar per Robben Island. Mandela s’hi va estar més de 15 anys.

Del 1967 al 1991, l’illa de Robben va ser protagonista d’una preciosa història de futbol. El presos necessitaven activitats per no desmoralitzar-se, i s’inventaven torneigs d’escacs d’amagat, per exemple. Però el somni de la major part d’ells era el futbol. Pel que no van parar fins aconseguir el permís per a jugar. Una delegació de la Creu Roja els va ajudar, un cop van rebre el permís de les autoritats, aconseguint-los una còpia del reglament de la FIFA i uniformes vells per jugar. Es van formar clubs, i una lliga amb diferents categories, amb calendari i una copa. Cada club havia de copiar el reglament a mà perquè cadascun dels seus jugadors respectés les normes. I durant dècades, molts presos es van especialitzar en copiar a mà els dos llibres més sol•licitats a la presó: “El capital” de Marx i el reglament de la FIFA.

Els reclusos d’aquest presó no tenien una vida fàcil. Estaven obligats a treballs forçats a una pedrera de l’illa, eren colpejats i vivien en cel•les petites amb problemes d’higiene. Cada dia diferents vaixells surten de Ciutat del Cap per fer una excursió guiada a l’illa i la presó, i sempre un ex-presidiari fa de guia. A l’edifici del moll on surten els vaixells hi ha un petit museu, i aquests dies s’ha fet una exposició explicant com el futbol va ser un acte de reafirmació, d’alliberació, dels presos de Robben Island. Van ser més de 20 anys de vida de l’Associació de futbol Makana, associació que prenia el nom d’un dels primers presoners de l’illa: Makana, un cap tribal que durant el segle XIX va morir ofegat intentat escapar d’aquesta illa, on l’havien confinat els blancs.

A l’exposició es veuen els reglaments o la documentació on es portava el còmput de gols o targetes. L’idea era fer esport, alliberar la ment. Reafirmar-se. La major part de líders del Congrés Nacional Africà van ser a l’illa, i la major part, com l’actual president Jacob Zuma, van jugar-hi. Mandela en canvi, només s’ho podia mirar des de la cel•la, ja que era dels més perillosos, segons el govern.