Diari de Sud-àfrica

El “Mandela United Football Club” no va jugar mai a futbol però, irònicament, algú li va posar aquest nom. No era res més que un grup de joves marginals, violents, que van ser reclutats per la dona de Nelson Mandela, Winnie Madikizela, perquè fessin la feina bruta a Soweto durant els anys de l’apartheid. Amb Mandela a la presó com a símbol de la pau, la seva dona, que pel que sembla no va ser-li massa fidel, era un dels puntals del “Congrés Nacional Africà”, el partit polític que liderava la lluita contra el règim racista afrikaner. Però Winnie Mandela tenia idees ben diferents a les d’aquell home que era a la presó de Robben Island, i va formar aquesta guàrdia pretoriana, que va atemorir a centenars de persones durant els anys 80. El 1991, de fet, Winnie Mandela va ser sentenciada a sis anys de presó per haver ordenat l’assassinat del jove James Seipei, a qui s’acusava de ser informador de la policia. L’assassinat va ser comès pel Mandela United Football Club, que solia ser extremadament violent i cruel quan jugava els seus “partits”.

Com sol passar a molts llocs, ni Winnie Madikizela passaria per la presó, ni es sabria exactament què hi havia darrera d’aquest cruel assassinat, ja que els crims polítics contra informadors es van barrejar massa sovint amb crims destinats a controlar el mercat negre de Soweto. Si la figura de Nelson Mandela és intocable, la de Winnie no ho és, tot i que també és cert que, en zones marginals, segueix sent ben popular, avui en dia. I el seu equip de futbol, que mai va jugar a futbol, ja no existeix.

Un dels homes de confiança de Winnie Mandela, citat a declarar en el cèlebre procés del 1991, va ser Peter Mokaba. Ahir, l’Argentina jugava a Polokwane, a l’estadi Peter Mokaba. Algú s’ha encarregat de recordar que aquest polític es va fer famós pel seu costum de cantar en actes oficials una cançó que reproduïa un cèlebre eslògan dels anys durs de l’apartheid, “Kill the boer, kill the farmer” (Mateu al bòer, mateu al granger). Cançó que ara canta el líder de les joventuts del Congrés Nacional Africà, Julius Malema, un xerraire que admira a Robert Mugabe i oblida que certs càntics poden tenir lògica el 1976, i no tanta el 2010.

Acusat de racisme, ja que per bòer podem entendre a tots els afrikaner, Mokaba va ser sempre un personatge polèmic. Jutjat per corrupció i massa proper al “Mandela United Football Club”, Mokaba va morir als 43 anys de pneumònia. Va marxar sense demanar perdó per la corrupció, ni pel seu darrer pecat, el més gran, i el que ha tacat a politics de llarga trajectòria de lluita contra el racisme: la negació sistemàtica de la Sida. Segons molts polítics importants de Sud-àfrica, com Mokaba o l’actual president Jacob Zuma, la Sida no es transmet pel virus d’immunodeficiència humana, sinó que és només conseqüència de la pobresa. Quan Zuma va ser acusat de violar a una noia portadora del virus, per exemple, va afirmar dues coses que fan esgarrifar. En primer lloc, que la seva cultura zulu no li permetia rebutjar una dona que “s’oferia”. Esgarrifós perquè, lògicament, aquesta noia no es va “oferir” -utilitzant els seus termes-. I que no tenia por de contagis, perquè “se l’havia netejada” un cop va acabar.

Sabeu, doncs, un motiu per estar orgullós d’aquest Mundial? Que la FIFA ha obligat a repartir preservatius gratis als estadis i adverteix en campanyes publicitàries del veritable perill de la sida. I ara si, Jacob Zuma s’hi adhereix, per sortir a la foto amb els mandataris del futbol a estadis com el Mokaba. Per sort aquí no hi juga el “Mandela United” o tindríem el partit més tèrbol possible.