PICORANDAN

Llegeixo avui al diari El Punt l’article “L’art rupestre català, cent anys oblidat” on s’explica que uns investigadors han editat un llibre sobre les pintures del Cogul. El llibre, “L’Art rupestre del Cogul”, l’acaba de publicar Pagès Editors i és obra d’Anna Alonso i Alexandre Grimal. La pintura rupestre llevantina, com la pedra seca o el món ibèric, són exemples d’art molt comú i escampat arreu del territori de casa nostra (milers!) però que en canvi de moment han quedat “exclosos” (amb honroses excepcions!) de les guies turístiques i les polítiques culturals de país. Una vergonya.

 

Suposo que tothom coneix o ha sentit anomenar les pintures cantàbriques i aquitanes en general i la Cova d’Altamira en particular. Aquestes pintures, atlàntiques, es van fer al paleolític superior fa més de 15.000 anys per un grup de pastors i representaven animals de manera naturalista.

Anys més tard, fa uns 10.000 i durant el neolític, apareixen les pintures llevantines, mediterrànies, des d’andalusia oriental fins a Catalunya, més expressives, esquemàtiques i estilitzades, representant escènes de la vida quotidiana d’aquells anys. Les pintures del Cogul o les de  Valltorta al Maestrat en serien uns bons exemples.

Com després també passaria amb el món ibèric i medieval (i segueix passant), es dibuixaven dos móns peninsulars; un mirant a l’atlàntic i l’altre a la mediterrània. Prat de la Riba, Rovira i Virgili i Pere Bosch i Gimpere, per posar uns exemples, estaven convençuts que aquest món mediterrani, articulat de moltes maneres i sota diferents règims autòctons o forans al llarg de la història però amb trets comuns, és la base, el fet, de la nostra personalitat nacional de Països Catalans.

Obviar la pintura llevantina com el món ibèric o la pedra seca és no saber qui som. Que la majoria no en siguem conscients, passa. Que no en sigui conscient els poders públics és més preocupant.  Hi ha molta feina per fer. Però si no sabem donar-li una utilitat econòmica, turística, cultural, etc. la tasca ens desbordarà i quedarà a mig fer.