PICORANDAN

La diada del Primer de Maig és una jornada reivindicativa. Perquè en aquest món globalitzat que ens ha tocat viure els drets socials i laborals lluny d’estar garantits i normalitzats, reculen. Però personalment, tampoc mai més serà el que era: avui el Martí-Mandoni, el meu fill, ha fet un any.

Enguany, i ja cansa, cal tornar a denunciar la desgràcia nacional que representa l’alta sinistralitat laboral.  Només el 2006, 966 treballadors i treballadores van deixar-s’hi la vida. I molts més s’hi van deixar la salut.

Aquesta dada és la punta de l’iceberg. Perquè per simple estadística, per sort, només una petita part de les situacions de risc acaben finalment en accident. I només una petitíssima part dels accidents, per gràcia divina, acaben amb mort.

Això no pot continuar així. Cal un compromís per la qualitat i seguretat en el treball. Cal erradicar d’una vegada per totes aquesta lacra. I cal castigar els culpables. Tots.

També reivindico avui, 1 de Maig, recuperar el valor de l’ofici (de tota la vida, nou, fet a mida… com sigui però ofici!). Crec que el mot ofici pot contenir per ell sol i de manera integral tot allò indispensable i desitjable alhora de parlar avui del treball: formació continuada, ocupació estable, de qualitat i molts altres intangibles. En l’economia global s’ha d’apostar per allò que sabem fer millor que els altres. I això són els oficis.

Canviant de tema. Avui el Martí-Mandoni ha fet un any. Té un nom compost perquè la Núria (la mare) i jo no ens posàvem d’acord. Ho vam votar diverses vegades, republicans que som a casa, però sempre quedàvem empatats un a un. Solució salomònica: nom compost

La meva aportació al nom és Mandoni. És també una reivindicació de la nostra herència. Tota. I als temps que vivim i els noms que sento que li posen a la canalla no ha d’estranyar a ningú.

Com molts ja sabreu Mandoni és un nom de l’època ibèrica. La història llegendària explica que els reis -i germans- de la Lleida ilergeta, Indíbil i Mandoni, van rebelar-se i lluitar contra l’ocupació romana. Noves teories expliquen que podien no ser germans. I que fins hi tot Mandoni podria ser el rei dels Ausetans (Osona) durant la mateixa època. Pel que ens ocupa tant s’hi val.

Llegendes a banda es tracta d’un nom amb variacions prou diverses durant l’època. M’explicaré. La Tradició popular aranesa conta que a la Vall d’Aran, també durant l’ocupació romana, un “gegant” anomenat Mandrònius va dedicar-se a fer la vida impossible als romans. Un altre exemple és el del rei de Tartèssia (actual Andalusia) Argantòni. I existeixen noms semblants entre el bascos i entre els etruscs (actual Toscana italiana). I estic convençut que té plena relació amb el present Antoni.

L’historiador Antoni Aulèstia assegura que Mandoni és d’influència fenícia (prou presents ja al mediterrani occidental cinc segles abans de l’arribada dels romans). Concretament de la divinitat fenícia Tanith, qui representava “la volta del cel en son ple d’estelada” (plena d’estrelles). Concretament Mandoni significaria “el qui està prop de Tanith”.

Per molts anys! Salut i lluita!