Entre una cosa i l'altra

Es veia a venir que Àgora Vic acabaria cobrant entrada. Ara, finalment, la veritat es sense dissimulació: Àgora Vic vol ser un negoci

Enguany tornem a trobar l’escut de la ciutat al programa d’Àgora Vic (23 i 24 de febrer). L’Ajuntament hi col·labora de nou i cedeix dos espais més respecte a les edicions anteriors: els centres cívics Can Pau Raba i El Montseny. En aquests espais Àgora Vic (AV) hi organitza tallers per al diumenge al matí.

A la generositat de la Casa Gran envers AV, AV no hi correspon amb la mateixa generositat envers els ciutadans. Resulta que aquests tallers del diumenge són de pagament, i el preu dels tallers és ben poc municipal. Una hora dominical d’AV val 15€ per cap, bastant més del que valen, posem per cas, els cursets o tallers del Col·legi de Llicenciats, de la Universitat de Barcelona o de la Universitat Autònoma (entre 3 i 8€ l’hora).

Es veia a venir que AV acabaria cobrant entrada. Fins l’any passat, els organitzadors ja animaven els assistents a fer una «petita aportació econòmica» i els conferenciants no perdien ocasió de publicitar els seus llibres, centres, escoles, cursos, tallers, retirs… Ara, finalment, la veritat es mostra sense dissimulació. Abans de res, AV vol ser un negoci i hi mana el pur benefici econòmic. La gratuïtat només serveix de reclam. De seguida que els responsables han flairat que aquest muntatge podria començar a rendir, s’han afanyat a muntar tallers de pagament. I els cobren al preu més alt possible, tal com manen les lleis del mercat.

Mercaderia inapropiada

AV ven autojuda, pseudociència i religió (sovint camuflades en altres denominacions com autorealització, creixement personal, desenvolupament personal, treball interior, coaching i gairebé mil més, totes filles del moviment New Age). Aquests productes no compleixen cap requisit per ser promoguts per l’Ajuntament.

D’una banda, l’Ajuntament no ha de col·laborar en AV perquè no pertoca a una administració pública i laica fomentar la religiositat dels ciutadans. En les democràcies com la nostra, aquest és un àmbit reservat a l’esfera privada. D’altra banda, la col·laboració de l’Ajuntament és injustificable a causa dels continguts pseudocientífics que difon AV.

Antipolítica

En aquest punt és interessant comentar un altre aspecte. Diversos estudiosos ─la sociòloga Eva Illouz o el filòsof Michel Lacroix, entre molts altres─ han assenyalat el caire marcadament antipolític o anticomunitari de l’autoajuda i, en general, de tota la ideologia New Age.

En efecte, un dels dogmes bàsics d’AV és que el món no pot canviar si abans no es produeixen canvis personals. El que cal, en conseqüència, és centrar-nos en nosaltres mateixos.

Mereix aplaudiment el desig d’emprendre millores personals. Però fer-ne una condició imprescindible per als canvis al món és una fal·làcia. Durant mil·lennis la nostra espècie ha protagonitzat una infinitat de canvis sense que la naturalesa humana hagi variat gens ni mica. Cap canvi social no ha anat mai precedit d’una trasnsformació massiva en els individus. El motor dels canvis ha sigut l’activitat política en el sentit més ampli de l’expressió: les institucions, la legislació, la reclamació, la protesta, la militància, la dissidència, la revolta, etc. L’activitat política és, al capdavall, l’instrument principal que tenim per fer canvis al món. Un instrument molt imperfecte, i tant, però no en sabem cap de més efectiu.

Insistir en la necessitat de recloure’s en el jo afavoreix el desinterès i la malfiança per l’esfera pública, que és la pròpia de la política, i empetiteix la dimensió comunitària dels individus. La doctrina d’AV és antipolítica en la mesura que proposa un instrument il·lusori —el canvi personal— a costa de relegar-ne un altre de real —la política.

Les expressions antipolítiques ja no ens escandalitzen, són fruita del temps. El que sí que fa estrany és que un ajuntament, òrgan polític per excel·lència, es dediqui a promoure una celebració de l’antipolítica com la d’AV.

¿I les esquerres?

Fins avui, que sapiguem, les esquerres han callat respecte a AV. Potser és per aquella tendència a simpatitzar amb tota cosa que soni alternativa i que aparegui envoltada d’una aurèola antisistema.

Però la ciutat necessita unes esquerres valentes que s’atreveixin a explicar que no tot el que té aparença d’alternatiu és sinònim de progés i millora, i que les alternatives d’AV són, en tot cas, regressions a l’obscurantisme. Ens calen unes esquerres compromeses amb el coneixement, no còmplices de la superstició i l’antipolítica; unes esquerres, en fi, que denunciïn que determinades cerimònies potser canvien el sistema, però cap a pitjor.

Preguntes

Concretem unes quantes preguntes que convé adreçar a l’equip de govern i que l’oposició —no hem de perdre l’esperança— es pot fer seves: ¿Per què l’Ajuntament no s’ha assessorat sobre la mercaderia que es ven a AV? ¿Per què s’avé a participar-hi encara ara, quan la cosa ja ha derivat en negoci i s’hi cobra un preu indecent? ¿Per què els partits del govern no van informar, en el programa electoral, que protegirien la pseudociència i concedirien uns privilegis inexplicables a certes religiositats?

¿Sense resposta?

És probable que aquest article passi sense pena ni glòria. I és més que probable que l’Ajuntament, públicament, no digui res. Però si decidís pronunciar-se, demanaríem que no fos per convertir les nostres preguntes en una mena de pugna personal entre els organitzadors d’AV i nosaltres. No és a AV que ens adrecem, sinó al govern de la ciutat. I governar no consisteix a amagar el cap sota l’ala. Consisteix a tenir el coratge d’afrontar les crítiques i respondre-hi amb arguments.

No perdrem l’esperança.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!