Entre una cosa i l'altra

Els noms originals, catalans, es limiten a conceptes bàsics i domèstics (vell, nou, passejada) i designen l’entorn immediat (el barri, el castell, l’hospital). El nacionalisme francès no els voldrà aprofitar ni traduint-los. Els abolirà, doncs.

La modèstia d’aquests noms se substituirà pels mites i lemes de la nació nova: Republique, Liberté. Altres rètols adoctrinaran el poble amb el record de patriotes exemplars: catalans servidors de França com el perpinyanès Pierre Rameil, senador i sotssecretari d’Estat, o el Maréchal Joffre, mariscal rossellonès de Ribesaltes, heroi nacional de la Gran Guerra. Algun racó evocarà París, destí de totes les ambicions, cor i centre d’una nació que aviat semblarà natural. Mentrestant s’anirà perdent la memòria dels noms vells.

A principis del segle XXI, amb el nomenclàtor francès del tot naturalitzat, el mateix estat liquidador dels noms vells es pot permetre de rescatar-los (fotografies). És un gest que no compromet a res: els noms rescatats no tenen validesa pràctica i no es troben enlloc més que a la placa. Tot i així, la retolació fa un cert efecte als catalans del sud, agraïts de mena. Com que aquests visitants, a més, acostumen a ser aplicats, per a ells també hi ha versió catalana als plafons dels 11 monuments històrics de la vila (com el Monument del Rec de la fotografia). Al web oficial de la Ville de Céret, els únics textos en català són els mateixos dels plafons i l’horari de l’oficina de turisme. Les moltes pàgines d’informació per als habitants de Ceret només s’hi llegeixen, naturalment, en francès.

Al Vallespir no hi ha cap revifalla catalanista. Hi ha una força major: el turisme.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!