SUTRA: EL FIL CONDUCTOR DEL CONEIXEMENT

Deixa un comentari
La riquesa de la literatura sànscrita i l’enriquiment personal de qui en gaudeix són sorprenentment inesgotables. Ho demostren molts dels seus títols principals – com, per exemple, el Rig Veda o el Mahabharata – i, també, les seves aportacions pel que fa als gèneres literaris, entre els que destaca la seva obra aforística, alguns reculls de la qual han arribat, plens de vitalitat, fins avui.

Els sutres – una traducció possible d’aquesta paraula és, en efecte, aforisme – van culminar l’era de la literatura vèdica, formada pels quatre vedes i pels brahmanes que els desenvolupaven. El seu objectiu va ser posar ordre i a l’abast d’uns segments de la població més majoritaris els coneixements acumulats fins aleshores (s. V-II aC); però la seva abundància i la seva qualitat els van convertir en un veritable capítol a banda en la literatura. Aquesta nova etapa, durant la qual la llengua vèdica s’anava transformant lentament en sànscrit, va ser també l’inici del període èpic.

El significat directe de la paraula “sutra” – que indica tant un llibre d’aforismes com cada un dels que conté – ja defineix clarament les característiques del gènere. El mot està relacionat amb els conceptes de cosir i de fil i, efectivament, cada un dels reculls “cus” els uns amb els altres coneixements fins aleshores més o menys dispersos; en formen – segons una altra imatge a la vegada poètica i exacta – bells collars de paraules, ben fàcils de portar, és a dir, de memoritzar i d’utilitzar en els moments adients.

Com afirma – precisament – un sutra del Vayu Purana, un text sagrat sobre l’origen i descripció de l’univers i de les principals divinitats i dinasties reials:

Amb les mínimes síl·labes, sense ambigüitats, concís, comprensible, continuat i sense esquerdes; qui coneix un sutra ho sap tot sobre el tema que tracta.

La seva temàtica – que es va iniciar amb indicacions precises per a executar els rituals amb tota la perfecció que els déus mereixen – ho abasta pràcticament tot: des de la gramàtica a l’astronomia, passant per tota mena de coneixements científics, filosòfics i, fins i tot, amorosos, com delata el permanentment popular Kamasutra (“kama” vol dir, òbviament, amor, passió, desig…)

També continua vigent el Iogasutra de Patañjali, un tractat de Raja Ioga, compost al s. II aC, però d’innegable utilitat pràctica i no només en el camp del ioga, com quan, per exemple, afirma:

ahimsa pratishthayam tat sannidhau vaira tyagah

És a dir, en una proposta de traducció tant fidel i entenedora com és possible i en record de Gandhi que va viure per a dur-la a la pràctica:

Quan la no-violència està fermament establerta, cessa tota hostilitat.

Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura vèdica el 15 de novembre de 2012 per toni-f

  1. A les seves sutres Patañjali ens defineix ahimsa abastament com la primera de les 5 disciplines ètiques del yoga formant part de yama que es el primer especte dels 8 del astanga yoga (els 8 membres del yoga)
    Sri Gandhi ho conexia molt bé, i va portar aquesta saviesa de Patañjali a lo social i la política, fins dessenbocar en primera instancia a la independencia de la India. La seva idiologia pràctica i la pedagogia socio-política que ensenyava arreu a vont anava, el va fer esdavenir a ulls del seu poble com un Mahatma (gran ànima). 
    Agraim-li el seu exemple sublim, i que ens inspiri com a inspirat a tants altres en el nostre cami socio-politic tant inminent.
    Tornant a la teva cita de Patñjali: ahimsa pratishthayam tat sannidhau vaira tyagah.
    Moltes gracies. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.