LITERATURA SÀNSCRITA: UN UNIVERS PER DESCOBRIR

Deixa un comentari
Amb arrels que s’enfonsen en els mil·lennis anteriors a la nostra era fins penetrar el nucli de la cultura indoeuropea, la literatura en llengua sànscrita ha estat el vehicle per a la creació de nombrosíssimes obres mestres en tota mena de gèneres.

El preludi d’aquesta excel·lència es troba en el Rigveda, una col·lecció d’himnes, majoritàriament religiosos però també descriptius de fets quotidians, redactada en vèdic, una llengua anterior al sànscrit, propera a l’avèstic, idioma del zoroastrisme a l’antiga Pèrsia i amb clares semblances amb altres llengües d’arrel indoeuropea com el grec clàssic i el llatí.

Després d’un llarg període de desenvolupament de la literatura vèdica, es produeix l’eclosió del sànscrit amb grans obres èpiques. El Mahabharata – una obra bellíssima i gegantina, que supera en llargada més de vuit vegades l’Odissea i La Ilíada juntes – i el Ramayana, en són les mostres més destacades.

A partir del s. III dC, s’inicia una fèrtil època, anomenada clàssica, caracteritzada per obres dramàtiques, poètiques i narratives de gran qualitat, que s’allarga durant 500 anys. S’inicia aleshores l’apogeu literari de les llengües vernacles com, entre d’altres, l’hindi i el marathi.

Des de mitjans del segle XX, una munió d’autors que no renuncien a seguir utilitzant la llengua que, durant molts segles, ha transmès ininterrompudament la cultura del subcontinent indi, ha reprès la publicació de tota mena d’obres, en tota mena de gèneres.

El sànscrit és la llengua en la que ha estat escrit un veritable univers literari, amb immensos oceans i grans continents, altes serralades i fèrtils valls, racons deliciosos i panorames de vertiginosa bellesa.

La literatura sànscrita és un univers per descobrir.

 
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura sànscrita el 3 de març de 2012 per toni-f

Bellesa sobtada

Deixa un comentari

Inesperadament, enmig de les cabòries quotidianes, un parell de cueretes passaven l’estona a la cantonada, com si esperessin algú.

Primetes, elegantíssimes amb el seu plomatge blanc, gris i negre, com qui no vol la cosa, passejaven amunt i avall, tot lluint desmenjadament les seves llargues cues i amb el cos en perfecte equilibri sobre les fràgils potes que movien amb sorprenent rapidesa.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 28 de gener de 2011 per toni-f

La merla ha tornat

Deixa un comentari
Aquest matí, tot creuant la Via Favència, en el grup d’arbres que fa menys esquerp el breu passeig central, per primer cop aquest hivern, he sentit cantar una merla.

Els seus refilets virtuosos anuncien que ha tornat entre nosaltres per a evitar el cruel fred del Nord. Ara convocarà la femella i construirà el seu niu en un racó secret.

Dintre d’uns mesos, m’adonaré potser del seu silenci. Haurà marxat. Feina feta.

L’any vinent però, per aquestes dates, tornarà a ser aquí.

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 1 de gener de 2011 per toni-f