Arxiu d'etiquetes: Om

OM: LES DIMENSIONS DE LA CONSCIÈNCIA (MANDUKYA UPANISHAD)

La paraula Om ho és tot. El passat, el present i el futur. I també tot el que hi ha més enllà de tots els temps.

Sens dubte tot això és Brahman i aquest Atman (el Si Mateix) també és Brahman. Té quatre dimensions,

La primera dimensió és Vaishvanara (l’Home Universal) en estat de vigília. S’hi és conscient del que és extern i s’hi gaudeix dels elements densos. Té set membres i dinou boques.

La segona dimensió és Taijasa (la Lluminositat), el món dels somnis. S’hi és conscient del que és intern i s’hi gaudeix de les impressions mentals. Té set membres i dinou boques.

Quan la persona adormida no té cap desig ni cap somni, es troba en la tercera de les dimensions d’Atman, la del son profund, la de Prajña (la Intel·ligència Pura). Conscient d’ella mateixa i centrada en ella mateixa, hi gaudeix de la seva pròpia benaurança.

Aquesta consciència tot ho governa. Tot ho sap i tot ho crea. És l’origen de tot i tot ho dissol; és l’inici i el final de tota existència. És la causa de tot.

Ni conscient del que és dins ni del que és fora, ni tampoc de l’estat intermedi. No centrada en res excepte en la pròpia consciència, però ni totalment conscient ni totalment inconscient del que és invisible; aïllada, imperceptible, desproveïda de tota connotació, impensable, indefinible, essencialment de la natura de l’autoconsciència, negació de tota existència, curulla de pau, de suprema benaurança, essencialment una. Aquesta és la quarta dimensió d’Atman, només real quan s’hi accedeix.

Om és la forma verbal d’Atman i està format per quatre sons: A, U i M. Cada so és una de les seves dimensions i cada dimensió, un dels seus sons.

La dimensió de Vaishvanara és l’estat de vigília i el seu so és A, el primer. A causa de la seva omnipresència i prioritat qui en té coneixement ateny els seus propis objectius.

La dimensió de Taijasa és el somni; el seu so és U, el segon. Manifesta la seva superioritat i la seva natura intermèdia. Qui ho sap incrementa el flux dels seus coneixements i esdevé igual a tot. Ningú ignorant de Brahman ha nascut mai en la seva família.

Prajña, que es manifesta en la dimensió del son profund, és el so M, el tercer. És la mesura i el final i qui ho sap, a causa del seu coneixement, tot ho amida i de tot esdevé el suport.

El transcendent i unitari estat de suprema beatitud, mancat d’existència sensible, és el so inaudible. El quart aspecte d’OM és certament Atman. Qui ho sap, per mitjà del seu si mateix, penetra en el Si Mateix.

 

DINS I FORA. SUBTIL I DENS. TEORIA I PRÀCTICA

El Mandukya Upanishad – del que el text anterior proposa una nova versió – és la més breu de les més de 200 obres sànscrites que, entre els segles VII aC i XV dC, reflexionen sobre el principi creador (Brahman) i el si mateix. És atribuït al rishi Mandukya, segons algunes fonts un dels recopiladors del Rig Veda.

Des de poc després de ser difós i fins ara mateix, el text ha estat objecte de multitud d’estudis i traduccions. Entre nosaltres, tenim la fortuna de comptar amb el treball de Joan Mascaró (1).

Com revela el propi text, més enllà del seu evident interès cultural, doctrinal i filosòfic, la lectura del Mandukya Upanishad examina metòdicament i des d’angles escrupolosament successius els diversos aspectes del mot “om” (2), sovint utilitzat en el ioga i en la meditació, on pot – potser – utlitzar-se com a marc per a una pràctica més profitosa.

 

(1) “Els Upanishads a cura de Joan Mascaró”. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 2005.

(2) Altres articles sobre OM en aquest bloc:

– un comentari general en aquest ENLLAÇ
– OM en altres textos sànscrits en aquest ALTRE

També pot ser útil recuperar AQUÍ la lectura del text ja publicat sobre els Upanishads.

 

OM. UNA HERÈNCIA INTEMPORAL

Un sol so pot resumir tota una cosmogonia.  Una manera de veure – i de viure – el món, la pròpia existència.

Això és el que assenyalen els comentaris i les descripcions de la síl·laba OM, una de les paraules més sagrades en algunes religions de l’Índia, nascuda durant els processos evolutius que van culminar en l’adveniment de la consciència.

mEl Rig Veda – el text fundacional de la cultura indoeuropea, de la que som llunyans  però legítims hereus – no inclou la paraula “om”, però, en dona el coneixement com sobreentès en tant que “síl·laba immortal”:

 

 

 

La immortal síl·laba del cant és l’estatge final on s’han assegut els déus.
(RV I.164.39)

El guerrer de peus lleugers va guiar la síl·laba immortal.
(RV III.31.6)

 

Al Bhagavad Gita – la síntesi doctrinal que va superar l’anquilosat  bramanisme – s’insisteix repetidament en la identificació entre “om” i l’Univers, singularitzat en el propi Krishna:

De l’aigua, sóc el sabor, la llum de la Lluna i del Sol, la síl·laba OM en el coneixement, el so a l’espai i la humanitat entre els éssers.
(BG 7.8)

Abandona el cos dient OM – la totalitat de Brahma en una sola síl·laba – i,  pensant en mi, eleva’t fins al recer suprem.
(BG 8.13)

Sóc el pare d’aquest món, en sóc la mare, l’avantpassat i el creador. Sóc la Veritat, qui tot ho purifica, la síl·laba OM i els Coneixements.
(BG 9.17)

 

Però és a la col·lecció de textos que contenen les idees centrals de l’Hinduisme, recollits entre els segles VI aC i XV dC i coneguts amb el nom col·lectiu de Upanishads on millor es defineix la identitat d’OM.

Al Chandogya Upanishad, un dels més antics, antologia de nombrosos tractats anteriors, trobem:

La terra és l’essència dels éssers. L’aigua és l’essència de la terra. Les plantes són l’essència de l’aigua. L’essència de les plantes és l’home. L’essència de l’home és la paraula. L’essència de la paraula és l’himne. L’essència de l’himne és el cant. OM és l’essència del cant.
(1.1.2)

I també:

Totes les fulles surten d’una sola tija. Totes les paraules vénen del so OM. OM és tot l’Univers.
(2.23.2)

320px-Yogasana

 

Pronunciar “OM” és doncs, segons aquestes creences, integrar-se en el Cosmos.

Això almenys és el que sosté la col·lecció de mantres iòguics Mantra Yoga Samhita (samhita significa col·lecció en sànscrit):

 

Quan escoltem OM, escoltem el propi Absolut.
Quan diem OM, anem a la seu de l’Absolut.
Qui percep OM veu l’Absolut.
Qui sempre pensa en OM pren la forma de l’Absolut.

 

L’objectiu perseguit per aquests textos, la recerca de comprensió de l’Univers que manifesten, la intuïció que denoten són claríssims indicis de la voluntat de transcendir l’experiència personal.

 Es tracta de l’actitud que explica el llegat lèxic, els esquemes lògics, els sistemes de valors i les estructures socials que compartim les col·lectivitats que al llarg dels mil·lennis hem transmès i continuem conformant la civilització indoeuropea.

 Una herència intemporal. (*)

 

(*) Trobareu aquí un altre article sobre OM.

 

SAPTARISHI. EL PERMANENT ANHEL DE SAVIESA

Cada vegada que mirem l’Ossa Major, a més de tenir el goig de contemplar els set grans estels d’aquesta constel·lació tant coneguda, estem veient una gegantina al·legoria dels llegendaris Set Savis de la tradició sànscrita (1).

399px-Big_dipper_from_the_kalalau_lookout_at_the_kokee_state_park_in_hawaiiEls Saptarishis (sapta: set; rishi: savi), representats per a sempre al firmament, són els set savis primordials del gènere humà, acceptats de manera inqüestionable pels seus creients i amb una presència implícita i més o menys esparsa a les literatures vèdica i sànscrita, ja des del Rig Veda,

Venerats com a grans patriarques i coneixedors de les Escriptures, compositors de nombrosos llibres i himnes, descobridors de mantres, formuladors de l’Ayurveda o capdavanters de les primeres nissagues recordades, els noms dels Saptarishis es repeteixen en un eco interminable: Gotama, Bharadvaja, Vishvamitra, Jamadagni, Vashista, Kasyapa, Atri…

De fet, però, aquests noms són els que formen l’actual i catorzè grup de Saptarishis, ya que, segons la desmesurada i abissal perspectiva temporal de la cultura vèdica, a cada manvantara, o període de 4.320.000 anys en els que regna i legisla un dels successius Manus – metafòrics progenitors de les successives Humanitats -, correspon un grup de set rishis específics.

En tot cas, es considera que tots i cada un dels savis apareguts en aquest planeta ha nascut directament de la ment de Brahma, per la seva pura voluntat, sense cap intervenció aliena, i comparteix amb el gran déu que expressa el procés de Creació, la seva intel·ligència germinal.

Probablement per aquest motiu, al Rig Veda, els tangencials esments als Set Savis ens els mostren benèvols, clarividents i poderosos:

Els savis van obrir un camí per a les vaques que estaven dins de la cova; els set sacerdots, amb la força dels seus pensaments, van obligar-les a avançar (RV 3.31.5).

Els déus i els set savis, que s’havien establert en l’ascetisme en els temps antics, van parlar de la dona del braman… (RV 10.109.4).

I al Bhagavad Gita, quan Krishna descriu i s’identifica amb l’Univers, proclama la seva personificació en un dels Saptarishis més antics:

Dels Grans Savis, jo sóc Bhrigu… (BG 10.25) (2)

Però rastres literaris a banda, és al cel on sembla que sempre s’ha buscat, i potser s’hi pot trobar, cada nit, ben brillant, emmirallat en la precisa mecànica dels estels, el potencial i reconfortant anhel de la saviesa més serena.

 

(1) La creença en els Set Savis és compartida a l’ïndia per hinduistes, sijs i jainistes i apareix també entre els grecs i els romans així com en àmbits no indoeuropeus, com l’hebreu i el japonès (i, fins i tot, inesperadament, al popular videojoc Pokemon!).

(2) Al desè llibre del Bhagavad Gita on s’inclouen aquests paraules, Krishna es descriu com la causa última de totes les realitats materials i espirituals.

El text complet de l’estrofa vint-i-cinc és el següent:

Dels Grans Savis, jo sóc Bhrigu;
de les vibracions, jo sóc l’Om transcendent;
dels sacrificis, jo sóc el cant dels noms sagrats;
de les realitats inamovibles, jo sóc l’Himàlaia.