Arxiu d'etiquetes: meditació

OM: LES DIMENSIONS DE LA CONSCIÈNCIA (MANDUKYA UPANISHAD)

La paraula Om ho és tot. El passat, el present i el futur. I també tot el que hi ha més enllà de tots els temps.

Sens dubte tot això és Brahman i aquest Atman (el Si Mateix) també és Brahman. Té quatre dimensions,

La primera dimensió és Vaishvanara (l’Home Universal) en estat de vigília. S’hi és conscient del que és extern i s’hi gaudeix dels elements densos. Té set membres i dinou boques.

La segona dimensió és Taijasa (la Lluminositat), el món dels somnis. S’hi és conscient del que és intern i s’hi gaudeix de les impressions mentals. Té set membres i dinou boques.

Quan la persona adormida no té cap desig ni cap somni, es troba en la tercera de les dimensions d’Atman, la del son profund, la de Prajña (la Intel·ligència Pura). Conscient d’ella mateixa i centrada en ella mateixa, hi gaudeix de la seva pròpia benaurança.

Aquesta consciència tot ho governa. Tot ho sap i tot ho crea. És l’origen de tot i tot ho dissol; és l’inici i el final de tota existència. És la causa de tot.

Ni conscient del que és dins ni del que és fora, ni tampoc de l’estat intermedi. No centrada en res excepte en la pròpia consciència, però ni totalment conscient ni totalment inconscient del que és invisible; aïllada, imperceptible, desproveïda de tota connotació, impensable, indefinible, essencialment de la natura de l’autoconsciència, negació de tota existència, curulla de pau, de suprema benaurança, essencialment una. Aquesta és la quarta dimensió d’Atman, només real quan s’hi accedeix.

Om és la forma verbal d’Atman i està format per quatre sons: A, U i M. Cada so és una de les seves dimensions i cada dimensió, un dels seus sons.

La dimensió de Vaishvanara és l’estat de vigília i el seu so és A, el primer. A causa de la seva omnipresència i prioritat qui en té coneixement ateny els seus propis objectius.

La dimensió de Taijasa és el somni; el seu so és U, el segon. Manifesta la seva superioritat i la seva natura intermèdia. Qui ho sap incrementa el flux dels seus coneixements i esdevé igual a tot. Ningú ignorant de Brahman ha nascut mai en la seva família.

Prajña, que es manifesta en la dimensió del son profund, és el so M, el tercer. És la mesura i el final i qui ho sap, a causa del seu coneixement, tot ho amida i de tot esdevé el suport.

El transcendent i unitari estat de suprema beatitud, mancat d’existència sensible, és el so inaudible. El quart aspecte d’OM és certament Atman. Qui ho sap, per mitjà del seu si mateix, penetra en el Si Mateix.

 

DINS I FORA. SUBTIL I DENS. TEORIA I PRÀCTICA

El Mandukya Upanishad – del que el text anterior proposa una nova versió – és la més breu de les més de 200 obres sànscrites que, entre els segles VII aC i XV dC, reflexionen sobre el principi creador (Brahman) i el si mateix. És atribuït al rishi Mandukya, segons algunes fonts un dels recopiladors del Rig Veda.

Des de poc després de ser difós i fins ara mateix, el text ha estat objecte de multitud d’estudis i traduccions. Entre nosaltres, tenim la fortuna de comptar amb el treball de Joan Mascaró (1).

Com revela el propi text, més enllà del seu evident interès cultural, doctrinal i filosòfic, la lectura del Mandukya Upanishad examina metòdicament i des d’angles escrupolosament successius els diversos aspectes del mot “om” (2), sovint utilitzat en el ioga i en la meditació, on pot – potser – utlitzar-se com a marc per a una pràctica més profitosa.

 

(1) “Els Upanishads a cura de Joan Mascaró”. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 2005.

(2) Altres articles sobre OM en aquest bloc:

– un comentari general en aquest ENLLAÇ
– OM en altres textos sànscrits en aquest ALTRE

També pot ser útil recuperar AQUÍ la lectura del text ja publicat sobre els Upanishads.

 

MANTRES: EL PODER DE LES PARAULES SÀNSCRITES

Brahmanandam parama sukhadam,
kevalam jnana murtim,
dvandva teetam gagana sadrusham,
tatvam asyadi lakshyam.

Ekam nityam vimalam achalam,
sarva dhee sakshi bhutam,
bhava teetam triguna rahitam
sadgurum tam namami.

Sovint, aquestes paraules – incomprensibles per a la immensa majoria dels habitants del planeta – són unes de les primeres que pronuncien en sànscrit milers de practicants de disciplines originàries de l’Índia, especialment el ioga, però també la meditació, doctrines espirituals o filosofies orientals.

El text correspon a un mantra força popular, adreçat al Guru en tant que institució i conegut, com la major part d’aquestes fòrmules, per les seves primeres paraules, “brahmanandam parama sukhadam”, que poden traduir-se per “Font de felicitat eterna i de suprema alegria”. Se n’ha inclòs una versió al final d’aquestes línies (1).

427px-Gayatri1La paraula mantra, que, segons el Diccionari Sànscrit-Català, pot definir-se com paraula o fòrmula sagrada – però que té infinitat de significats segons el pensament o l’escola dels innombrables traductors -, correspon efectivament a grups de paraules sànscrites amb pretesos efectes de tipus psicològic o espiritual per a qui les entonen, les veuen escrites o, fins i tot, si hi pensen.

Una interpretació hinduista ortodoxa del concepte afirma que es tracta de la forma sonora de la forma d’una divinitat. Així doncs, a cada una d’aquestes abstraccions de fenòmens divinitzats correspon un so, o una cadena de sons, Activar el/s so/ns activa els seus atributs.

Els mantres poden constar des d’una sola síl·laba (com el so “om” que serà comentat més avall) a un text més o menys llarg, com l’inclòs al principi d’aquestes línies.

El mot està compost per la rel “man-“, que correspon al concepte de pensar, al sufix “-tra” que designa eines o instruments. El seu sentit primigeni és doncs “eina per a pensar”.

Els primers mantres van ser compostos en l’època vèdica, a partir de versos del Rig Veda i tenen, per tant, i sent molt molt conservadors, com a mínim, tres-mil anys d’història. És plausible però que comencessin a ser utlitzats poc després del naixement del llenguatge i/o dels rituals religiosos.

Actualment, trobem mantres en l’hinduisme, però també en el budisme, el jainisme i el sikhisme. Himnes, cants, composicions i conceptes similars es troben igualment en el zoroastrisme, el taoisme i, ai déumeu, com bé sabem per aquestes contrades, també en el cristianisme i l’islamisme.

En qualsevol cas, el fet és que s’atribueixen als mantres un gran nombre d’efectes benèfics de tot tipus: redueix els estats d’ansietat, allibera de les neurosis, té efectes tranquil·litzants, millora la relació amb els altres, estimula la resistència a les malalties, augmenta la intuïció i enforteix el caràcter entre moltes altres consqüències, totes positives.

Però cada mantra té les seves propietats particulars.

269px-Aum_calligraphy.svgUn grup de lectors del bloc, tot comentant els continguts d’aquest article, precisava que, mentre el mantra que obre aquest text aporta optimisme, el “Guru Brahma”, citat a l’article anterior sobre el Guruji Iyengar, denota majestuositat i que el Gayatri Mantra, (2) condueix a explorar l’interior de qui el canta.

El que és comprovable ara mateix per qui vulgui fer l’experiment és que recitar el mantra Om (o Aum) (3) aporta una clara consciència de plenitud i d’energia.

El sànscrit és – ho constatem una vegada més – una teranyina de camins per explorar, un feix – o un pom, segons alguns – de qüestions obertes.

Potser cantar un mantra ens ajudaria a resoldre-les.

 

(1) Font de felicitat eterna i de suprema alegria,
ets la saviesa més fonda,
més enllà de la dualitat,
infinit com el cel.

Ets l’U, permanent, únic i immòbil,
pur i ferm en totes les coses.
Estàs més enllà del pensament i dels tres gunes (*).
Et saludo, gran Guru.

(*) La paraula “guna”, que té el sentit primari de cordill, designa la qualitat constituent de tot fenomen manifestat o no manifestat (harmonia, activitat, desordre), en aquest cas equival doncs a “identitat distintiva”. Com tants altres conceptes de la filosofia hinduista no té equivalent en català, ni en cap altra llengua occidental, per cert.

(2) Llegiu AQUÍ un dels articles dedicats a aquest mantra.

(3) El trobareu en aquest ENLLAÇ.

 

 

HUMOR SÀNSCRIT: “ESPERA’T UN SEGUNDET”, VA DIR KRISHNA, TOT RIALLER.

Els textos sànscrits més coneguts sacralitzen déus i reis, guerrers, princeses i bramans i teoritzen, savis i prolixos, sobre filosofia, cosmogonia i tota mena de coneixements.

Humor

 

Però, en contrast amb aquests aspectes, diguem-ne, seriosos, la vida quotidiana emergeix amb tota la seva puixança per mitjà d’una literatura que pot ser qualificada de popular, on l’humor té un paper primordial.

Els acudits recollits aquí baix reflecteixen un sa distanciament dels valors aparentment més estàtics del pensament i de la pràctica establerts.

Una revolta!

 

Aquell dia, un devot pregava a Krishna:
– O, Krishna sublim! És cert que per a tu un milió d’anys és un segon?
– Certament. Així és. – va respondre l’avatar de Vishnu.
– Aleshores, o Krishna estimat, què és un milió de rúpies per a tu?
– Tot just una sola rúpia.
– O, Krishna poderós, podries donar-me una rúpia?
– Espera’t un segundet! – va dir Krishna, tot rialler.

O, Doctor – reconeixia el malalt davant del seu metge – sou més poderós que no pas Yama, el déu de la mort.
Ell se’ns emporta la vida, però vosté, a més, se’ns emporta els diners.

Tres ascetes meditaven en silenci en una cova de l’Himàlaia i un matí van sentir-se unes passes a l’exterior.
Sis mesos després, un dels ascetes preguntà: Heu sentit l’ós?
Després d’un any durant el qual ningú va dir res, un altre dels ascetes va respondre enutjat: Era un tigre!
De nou, silenci absolut. Tots callats.
Però de sobte, dos anys més tard, el tercer asceta no va poder més: Hauré de marxar d’aquí; no puc concentrar-me. No pareu de xerrar!

O, Pobresa! – deia el captaire – T’estic tant i tant agraït!
Gràcies a tu he adquirit poders màgics.
Jo puc veure tothom que passa davant meu a les escales del temple, però cap dels fidels no em veu a mi!

Quatre monjos meditaven al pati del monestir quan, de sobte, la bandera del terrat va començar a bategar.
El més jove, avorrit, va alçar-se i advertí, tot excitat: La bandera tremola!
El seu company, que duia més temps al convent, li aclarí: La mou el vent.
Aleshores, el tercer monjo, amb més experiència, va instruir els dos novicis: És la vostra ment el que s’agita!
El quart sacerdot, el més vell, va tancar la discussió: Són les vostres llengües el que no paren de moure’s!

 

La cita següent, atribuïda, com tantes altres, a Gandhi (que, per cert, sembla haver-ho dit tot!) no prové de cap tradició sànscrita, però és divertida i reflecteix, esperem que només en part, la opinió que mereixem de la cultura que n’és l’hereva.

“Podria arribar a ser una bona idea”, va respondre Gandhi quan van preguntar-li el seu parer sobre la civilització occidental.

 

(Les mirades crítiques sempre són positives. Carreguem-nos d’energia. Som al mig d’una llarga batalla!)