Arxiu d'etiquetes: Ayurveda

RIG VEDA 10.97: ELS PODERS CURATIUS DE LES PLANTES

És cert que entre els 1.028 himnes del Rig Veda – col·lecció de textos majoritàriament sagrats, recollida fa més 3.500 anys – els dedicats a assumptes profans – bodes, conflictes domèstics, afers de feina, aficions… – són una ínfima minoria (una cinquantena a tot estirar) i que pràcticament tots es troben al desè llibre del recull. Però hi són. I la seva concentració en un sol volum i la seva temàtica secular els fan destacar entre els altres.

 

UNA COMPILACIÓ ARBITRÀRIA!

Un bon exemple és l’himne 10.97, conegut, a més d’altres noms més o menys descriptius del seu contingut, com “Himne de les herbes remeieres”.

Es tracta en efecte d’un seguit de 23 lloances, peticions i reflexions al voltant d’aquests vegetals tant especials. Els conceptes estan compilats sense cap ordre, com si es tractés d’una llista col·leccionada amb més voluntat de recordar-la que no pas oferir-ne cap projecció narrativa ni doctrinal.

En selecciono alguns exemples.

 

SORGIDES EN TEMPS ANTICS…

Herbes que vau sorgir en temps antics, fins a tres eres abans que els déus; cantaré ara les vostres cent-set formes.

 

Sigueu plenes de joia, tant si floriu com si porteu fruits. Com eugues que guanyen juntes les curses, plenes de vida, feu-me avançar!

Quan prenc aquestes plantes a les mans, anhelant el premi de la curació, torna la força i la malaltia desapareix.

Herbes riques en nutrients, que doneu força… Totes aquestes plantes he trobat aquí, perquè aquest home estigui sa de nou.

Les virtuts curatives de les plantes surten com bestiar des de l’estable. Estalvien l’alè vital de les persones i guanyen per a mi benestar.

A través vostre, extremitat per extremitat, articulació per articulació, com un home molt fort entre els lluitadors, faig fugir la malaltia.

Qua cada una de vosaltres ajudi totes les altres; que cada una estigui a prop de totes les altres. Aconseguiu que les meves paraules guaridores siguin certes.

Volant des del cel, les plantes parlen: cap mal no caurà sobre aquest home a qui enfortim la vida.

Tant plantes que escolteu aquestes paraules com les que sou lluny: veniu ben juntes, que el vostre poder curatiu actuï en aquesta germana vostra.

 

COM EL CRIT DEL VENT

Més enllà de la societat en la que aquestes paraules sorgeixen, queda clar que els coneixements sobre els efectes de les plantes s’exposen de manera molt general. Cap referència a cap malaltia concreta, ni a cap dels seus resultats específics, ni a com s’han de subministrar.

Estem lluny de la precisió curativa de l’ayurveda i de les prescripcions mèdiques de l’antiga medecina grecoromana, inicialment contemporània dels textos.

Però crida l’atenció la permanència dels afanys del curador. Les seves inquietuds, preguntes i constatacions són equivalents a les de qualsevol terapeuta en qualsevol lloc o moment.

Per a dir-ho amb les mateixes paraules que el propi himne:

Vola ben lluny, malaltia; ves amb el gaig blau. Desapareix com el crit del vent o la pluja de la tempesta.

 

SAPTARISHI. EL PERMANENT ANHEL DE SAVIESA

Cada vegada que mirem l’Ossa Major, a més de tenir el goig de contemplar els set grans estels d’aquesta constel·lació tant coneguda, estem veient una gegantina al·legoria dels llegendaris Set Savis de la tradició sànscrita (1).

399px-Big_dipper_from_the_kalalau_lookout_at_the_kokee_state_park_in_hawaiiEls Saptarishis (sapta: set; rishi: savi), representats per a sempre al firmament, són els set savis primordials del gènere humà, acceptats de manera inqüestionable pels seus creients i amb una presència implícita i més o menys esparsa a les literatures vèdica i sànscrita, ja des del Rig Veda,

Venerats com a grans patriarques i coneixedors de les Escriptures, compositors de nombrosos llibres i himnes, descobridors de mantres, formuladors de l’Ayurveda o capdavanters de les primeres nissagues recordades, els noms dels Saptarishis es repeteixen en un eco interminable: Gotama, Bharadvaja, Vishvamitra, Jamadagni, Vashista, Kasyapa, Atri…

De fet, però, aquests noms són els que formen l’actual i catorzè grup de Saptarishis, ya que, segons la desmesurada i abissal perspectiva temporal de la cultura vèdica, a cada manvantara, o període de 4.320.000 anys en els que regna i legisla un dels successius Manus – metafòrics progenitors de les successives Humanitats -, correspon un grup de set rishis específics.

En tot cas, es considera que tots i cada un dels savis apareguts en aquest planeta ha nascut directament de la ment de Brahma, per la seva pura voluntat, sense cap intervenció aliena, i comparteix amb el gran déu que expressa el procés de Creació, la seva intel·ligència germinal.

Probablement per aquest motiu, al Rig Veda, els tangencials esments als Set Savis ens els mostren benèvols, clarividents i poderosos:

Els savis van obrir un camí per a les vaques que estaven dins de la cova; els set sacerdots, amb la força dels seus pensaments, van obligar-les a avançar (RV 3.31.5).

Els déus i els set savis, que s’havien establert en l’ascetisme en els temps antics, van parlar de la dona del braman… (RV 10.109.4).

I al Bhagavad Gita, quan Krishna descriu i s’identifica amb l’Univers, proclama la seva personificació en un dels Saptarishis més antics:

Dels Grans Savis, jo sóc Bhrigu… (BG 10.25) (2)

Però rastres literaris a banda, és al cel on sembla que sempre s’ha buscat, i potser s’hi pot trobar, cada nit, ben brillant, emmirallat en la precisa mecànica dels estels, el potencial i reconfortant anhel de la saviesa més serena.

 

(1) La creença en els Set Savis és compartida a l’ïndia per hinduistes, sijs i jainistes i apareix també entre els grecs i els romans així com en àmbits no indoeuropeus, com l’hebreu i el japonès (i, fins i tot, inesperadament, al popular videojoc Pokemon!).

(2) Al desè llibre del Bhagavad Gita on s’inclouen aquests paraules, Krishna es descriu com la causa última de totes les realitats materials i espirituals.

El text complet de l’estrofa vint-i-cinc és el següent:

Dels Grans Savis, jo sóc Bhrigu;
de les vibracions, jo sóc l’Om transcendent;
dels sacrificis, jo sóc el cant dels noms sagrats;
de les realitats inamovibles, jo sóc l’Himàlaia.