LLUMINOSA NIT – RIG VEDA X.127 (PANDÈMIA 3)

Vestida de festa, se’ns ha apropat la Deessa Nit; s’ho mira tot amb els seus milers d’esguards.

Immortal, omple l’ampli espai entre la Terra i el Cel, les fondàries i les alçades. Amb la seva llum esborra les onades de foscor.

S’acosta a l’Alba, a la seva germana, i li deixa el lloc; la foscor es va esvaint.

“T’has atansat avui a nosaltres. Tornem a casa, a reposar, com ocells que van a l’arbre.”

– Els vilatans han anat a les seves llars com els animals amb potes i els que tenen ales i fins i tot els falcons que tot ho persegueixen.-

“Allunya la lloba i el llop, allunya el lladre. Oh Nit plena d’onades, que ens sigui fàcil creuar-te!

Foscor – densa, negra, acolorida – has vingut a mi. Matinada, cancel·la la com si fossin deutes!

T’he portat aquesta cançó com el pastor du el ramat. Acull-la, Nit, filla del Cel; accepta aquest elogi com si fos ofert a un conqueridor.”

L’himne 127 del desè llibre del Rig Veda és l’únic entre els 1.125 cants del recull que tracta el tema de la nit. Benigne i positiu, ens la presenta il·luminada per milers d’estels, acostant-se a l’alba i al nou dia, a la certesa de la llum.

(Es tracta d’una nit lluminosa, que referma la seguretat en la represa, per cert.)