Garsa infinita
Deixa un comentari
Primeres notes:
En la tarda del suburbi,
esberla la remor el crit trencat
d’una garsa invisible.
Irrompen al cor el bosc,
la vall, el rierol,
el camp de blat tendral.
(L’esquerp paisatge urbà
acull aires rurals.)
I també, més tard:
Ni esmerla ni perdiu
en el burg captiu encara,
però el sec i breu i brusc riall
de la garsa aparentment esparsa.
(Ecos terrals)
Ara:
Ha estat sols un instant.
(És, per tant, l’Eternitat.)