ARJUNA I ULISSES, HEREUS INDOEUROPEUS

Deixa un comentari

Qui sap, si algun dia, enduts per l’anhel de Coneixement i de Bellesa, trobarem aquests Versos del Mahabharata (1):

Arjuna va acostar-se a l’arc
i va caminar-hi al voltant d’acord amb els ritus.
Aleshores, va agafar l’arma, l’aixecà
i l’encordà en un cloure d’ulls.

Després, prengué les cinc sagetes,
disparà a la diana a través dels forats
del seu suport
i va fer-la caure a terra.

Aleshores, probablement, al fons del nostre cor, brollarà el record del següent Cant d’Homer (2):

Quan l’enginyós Ulisses,
el gran arc hagué vist de pertot,
l’aixecà de seguida
i el collà sense gens de fatiga.

Agafà la sageta rabent que damunt de la taula jeia, nua,
mentre les altres a dins de la còncava aljava reposen
i engegà la sageta dret davant seu
i, de l’un forat a l’altre, ni una destral no errà.

I, finalment, s’alçarà potser dins nostre, lentament però amb força, com una flama lluminosa i càlida, la certesa de que, amb aquests textos, els dos grans poemes èpics de les literatures sànscrita i grega, evoquen un mateix fet. Perquè, en efecte, a més, els nostres dos herois parteixen d’idèntiques circumstàncies prèvies: després d’una llarga absència, tornen disfressats al seu lloc d’origen, on ningú no els reconeix.

Però les coincidències continuen: un cop superada la mateixa prova amb un arc d’idèntiques propietats i revelada la seva veritable identitat, combaten i derroten els seus oponents, abans d’obtenir una amorosa recompensa similar: Arjuna, la mà de la princesa Draupadi i Ulisses, el retrobament amb la seva esposa Penèlope.

Aquestes coincidències no són fenòmens aïllades.

Nombrosos episodis de les èpiques grega i sànscrita són també recollits per altres tradicions culturals de l’àmbit indoeuropeu i estan presents, per exemple, als mites fundacionals de Roma, a les llegendes escandinaves i irlandeses o a l’epopeia de Guilgameix.

Sembla clar que les llengües indoeuropees, a més de compartir unes estructures lingüístiques comunes, pouen les seves llegendes d’un fons mític i simbòlic amb evidents afinitats.

Els hereus dels nòmades sorgits de les planúries del centre d’Àsia – amb Arjuna i Ulisses al capdavant – somniem somnis semblants i ens els expliquem els uns als altres amb llengües particulars.   

(1) Versió resumida de la Secció CLXL de l’Adi Parva.
(2) Versió resumida del Cant XXI a la traducció de L’Odissea de Carles Riba.

Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura sànscrita el 27 de setembre de 2013 per toni-f

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.