REFLEXOS A L’ESTANY DELS LOTUS

Omnipresent a la cultura sànscrita i, per extensió, al mosaic indi, la flor del lotus i la pròpia planta han acumulat al llarg dels mil·lennis significats que, perfectament compatibles els uns amb els altres, transcendeixen la seva addictiva bellesa.

Les aigües que els acullen emmirallen atzurs profunds.

– Els quatre elements hi troben recer, perquè el lotus té les arrels a la terra, creix a l’aigua, les seves fulles viuen a l’aire i floreix sota el foc del sol.

– És cert que la seva harmonia neix en el fang, però els seus pètals aixequen el vol cel enllà, com ho fem tots plegats quan, des de les dificultats quotidianes, ascendim per sobre de les tempestes.

– Quan de nit la flor es tanca, es converteix en el brahmanda, el mitològic ou de Brahma que correspon, al seu torn, a l’Univers.

– Una vegada florida, els mil pètals que li són atribuïts formen el sahasrara xakra, el centre d’energia vital situat al cim del cap.

– I és que – com afirma el Bhagavad Gita (V.10) – les aigües, estiguin netes o brutes, no aconsegueixen tacar les seves fulles, així com cap tribulació no altera l’ànima serena:

Qui actua de manera desinteressada, dipositant les seves accions en l’Absolut, no és afectat pel dolor, així com l’aigua no afecta la fulla del lotus. 

Les innombrables aromes dels símbols i dels mites sànscrits perfumen el cor i expandeixen la ment dels qui tenim la fortuna d’haver-nos-hi acostat.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*