SÍ. ÉS CERT-DIU DRAUPADI-. M’HE CASAT AMB ELS CINC GERMANS PANDAVA.

Quan l’afortunat lector gaudeix del Mahabharata – el més grandiós poema èpic de la literatura universal – en pot assaborir els detalls: Draupadi, la filla del rei de Panxala, es casà no tant sols amb Arjuna que, emulant Ulisses en reconquerir Penèlope, va aconseguir la seva mà en una competició de tir amb arc, sinó, també, amb els seus quatre germans. 

TOT ENCAIXA I S’HARMONITZA

El fet és que, en tornar a casa després de la competició en la que Arjuna s’havia promès amb la princesa, els cinc pandava van anunciar a la seva mare que havien obtingut un premi extraordinari. La mare – la famosa reina Kunti -, que pensava que els seus fills havien anat a captar com era habitual, els va repetir el que sempre els deia: “Heu de compartir, a parts iguals, tot el que heu aconseguit.” L’obediència deguda a la mare i el fet que les seves paraules no podien ser contradites per cap esdeveniment van desembocar en la quíntuple boda.

Quan, al cap de poc, Krishna – unit a Draupadi per una estreta amistat – va visitar els pandava, va aclarir l’origen de la infreqüent situació: en una encarnació anterior, el déu havia concedit a l’eixerida princesa el desig de tenir un marit amb catorze virtuts, cosa que acumulaven els descendents de Pandu. A més d’altres qualitats, Yudhisthira era just, Bhima, fort, Arjuna, valent, Nakula, ben plantat i Sahadeva, amorós.

Krishna va aconsellar també com evitar gelosies entre els germans i maldecaps a Draupadi: la noia s’estaria un any amb cada pandava, al final del qual travessaria una foguera per a recuperar la seva virginitat. L’acord i les instruccions del déu van funcionar i la feliç princesa va tenir un fill amb cada un dels seus marits, en el període que els pertocava.

JUGAR ALS DAUS, PERDRE I SORTIR-SE’N

Però els reptes que havia de superar Draupadi per a refermar la seva veritable identitat van continuar.

Yudhisthira, aviciat pel joc, va perdre el reialme i l’esposa en un joc de daus en el que els kuru, els seus cosins i rivals, van fer trampa. La princesa, esdevinguda esclava, va ser colpejada i humiliada i només la intervenció de Krishna, que anava reposant la roba que li llevaven, va impedir l’envilidora nuesa pública.

Més endavant, exiliada amb els seus marits a la selva de Kamyaka, va ser raptada i alliberada després de ferotges combats i encara, al cap d’un temps, mentre, disfressada de serventa, passava d’incògnit el darrer any de desterrament, va ser brutalment assetjada. Aquesta vegada la situació va acabar amb la mort de l’agressor a mans de Bhima.

COM EL FOC: SAVIESA, BELLESA, FORÇA

Com altres personatges del llegendari indoeuropeu, Draupadi va néixer sense intervenció humana directa. Després de moltes austeritats i de molts sacrificis del seu pare, la princesa va sorgir del foc, com una flama. D’aquí que un dels seus sobrenoms sigui, precisament, Krishnaa, és a dir “Moreneta”.

Potser d’aquesta afinitat en els noms va venir la seva estreta relació amb Krishna, que sempre va vetllar per ella i va concedir-li tots els desitjos. Ella, per la seva part, era una dona molt instruïda, d’una gran bellesa i amb un fortíssim caràcter que la feia enfrontar-se sense temor tant als seus enemics com als seus marits. La princesa guanyava totes les disputes. Una vegada i una altra.

Draupadi és el paradigma etern de dona independent i segura de la seva pròpia dignitat individual, com posa de relleu el retrat que en recull el Mahabharata.

(Juntament amb les heroïnes del Ramayana Ahalya – esposa de Gautama -, Tara – reina de Kishkindha – Mandodari – consort de Ravana – i Sita – muller de Rama, sovint substituïda per Kunti -, Draupadi conforma el Panxakanya (*), el grup de cinc virtuoses esposes que van tenir més d’un marit i que, invocades plegades, tenen l’anomenada de redimir les faltes comeses.)

(*) panxa: cinc; kanya: verge, noia, dona (prové de la rel “kan”: brillant, lluent…)   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*